Hoy por Hoy MenorcaHoy por Hoy Menorca
Ocio y cultura
Plecs de lectura

Plec de lectura 2. Pau Faner

Cada Plec vé acompanyat d'una imatge com la d'aquest, que es un quadre del propi escriptor

Quadre de Pau Faner (100 x 70 cm) / Plesc

Maó

Pau Faner (Ciutadella 1949). És l'escriptor més prolific i reconegut que Menorca ha donat a la literatura. Autor de nombruses novel·les i contes, ha guanyat els premis més prestigiosos de la literatura catalana: el Sant Jordi, el Josep Pla el Ramon Llull, el Victor Català, el Ciutat de Palma, el Crexells, el de la Critica, etc. Aquest plec de lectura as ofereix l'inici de la seva darrera obra. Segons diu Pere Gomila "Pau Faner crea, en un estil planer i viu, una novel·la d'aventures, intensa, plena d'acció i amb els ingredients classics que han configurat el gènere. L'amor del capità Gavina se situa en un espai historic convuls, en una época de grans canvis, per a Menorca per al món, i recrea la vida d'un personatge real, però ho fa amb la llibertat que dóna la imaginació, amb el plaer de narrar una història potent i plena d'esdeveniments.

Plec de lectura nº2 Pau Faner

08:10

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1575392604_762041/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

En Joan Gavina havia nascut a Ciutadella el 1755, un any abans que l'illa de Menorca passés de mans dels anglesos als francesos. Era fill del pescador en Ramon Gavina, i la seva mare, n'Angela, anava a recollir roba de les cases dels senyors i la duia a rentar a les piques de baixamar. La seva germana, na Fara, que tenía set anys més que ell, havia rebut classes de catecisme de sor Maria, una monja del convent de les clarisses, que també li havia ensenyat a brodar a fer macarrons i confits i a llegir i escriure: però com que no era de casa bona i no havia de gaudir dels avantatges d'un matrimoni de fortuna, ajudava des de ben petita en les feines de bugaderia de la mare. Na Fara era una filleta alegre, molt bonica de cara, i en Joan sempre se l'havia mirada amb respecte. La germana gran tenia una colla d'amigues que el toleraven per jugar amb elles dins l'hort de ca na Miranda, que guaitava al port de Ciutadella i era ben bé un hort de ca un senyor

En Joan tenia pocs records dels francesos; només que anaven molt empolainats i feien bo amb un capellà de la parròquia, mossèn Galana, que venia a beneir les formatjades, quan arribava Pasqua, i a qui sempre duia presents quan son pare feia una bona pescada. També recordava en Gallart, que era un lletrat francès escardalenc que vegades havia vingut en la barca a pescar llagostes amb nansa. Tenia tot l'aspecte de ser un home feble, en Gallart, i molt nerviós. En Juan observava com gesticulava per acompanyar les seves frases, directament tradu- ides del francès en un català maldestre; com tocava les espatlles del seu interlocutor com si volgués suplir amb el contacte físic les deficiències del seu vocabulari; vegades es fregava les mansi balbucejava alguna cosa entre les dents, ben bé inintel·ligible, i després rela estentoriament, com si hagués dit la cosa més gra- ciosa del món. Un tipus curiós, en Gallart.

Treien les nanses a trenc d'alba. Eren una mena de paneres de vimet on la llagosta quedava atrapada després d'entrar-hi per cruspir-se l'esca. Algunes venien buides, I en Gallart fela dues capades i deia:

-Ble.

Després mirava les llagostes ja capturades que saltaven dins el cabas, tancant nerviosament les cues, i afegia:

-Però no farem ble, no, avui!

En Ramon feia dues capades, xuclava la pipa, treia el fum per la boca i aplanava els ulls en un somriure sense arribar a dir res, tot just una exclamació fosca:

-Ahl

Estava ben clar que aquell dia no farien ble, que no tornarien de buit, perquè, de llagostes, ja n'havien agafades unes quantes. Quan agafaven una llagosta se la veia lluir, llepada per l'aigua, dins l'enreixat de la nansa, movent-se convulsivament, provant de fugir de la trampa. Era vermella com el sol de la tarda, i si era gruixuda, si fela goig de veure, en Gallart exclamava:

-Ara Iluu! Aquesta farà hon suc.

Li agradava la caldera de llagosta. Com a hom francès li agradava tota la bona menja. Solia anar a can Ramon Gavina perquè n'Angela era una cuinera excel·lent. Escollia la llagosta més grossa, femella si podia ser i la cuinava amb ellapel sol gust d'aprendre'n. Posaven la cassola de terra damunt els fogons, hi feien un bon sofregit, que feia una oloreta engres- cadora, i hi afegien la llagosta tallada de viu en viu; després la bullien amb l'aigua i ho deixaven reposar abans d'afegir-hi una picada d'ametlles torrades. En Gallart convidava els seus amics: hi solia haver en Vilatans, el notari, el doctor Osona, n'Abelard el Senyoret i en Dauder, que era el més jove de tots i el més mal- criat, tot i que n'Angela deia que malcriat podia ser, però que era un home que tenia molt bon cor: Asseguts davall l'escala, ben davant el moll on estenien les xarxes per sargir-les, amb una flaire de marisc que ho omplia tot, es menjaven la sopa a bones cullerades, fent comentaris i rialles. Malgrat la seva aparença fràgil, en Gallart era capaç de menjar-se'n tres plats, i en Dau- der altres tres. Bevien un vi jove que havia dut el francès dins flascons de terrissa, i de postres menjaven braç de gitano de pa de pessic, farcit de crema de rovell d'ou i ben ornat de merenga.

Escucha la radioen directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después de la publicidad

En directo

A continuación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Compartir

Suscríbete

Tu contenido empezará después de la publicidad