Sociedad

Reconstrueixen la dieta dels humans que van viure a Menorca fa 3.600 anys

La societat talaiòtica era molt igualitària en el repartiment de recursos. / Cadena SER

Maó

Els humans que van viure a Menorca fa entre 3.600 i 2.800 anys tenien una dieta basada en plantes i carn, amb una aportació important de proteïna animal, i compartien els aliments de manera igualitària. Així ho han constatat investigadors espanyols coordinats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha reconstruït els patrons alimentaris de 49 individus que van ser enterrats al jaciment de la Cova des Pas (Menorca), un sepulcre col·lectiu de la cultura talaiòtica considerat un dels majors i més excepcionals conjunts prehistòrics de restes humanes de les Illes Balears.

La investigació, que publica la revista 'Archaeological and Anthropological Sciences', ha revelat també que els nens eren alletats fins al voltant dels 4 anys i que tots els grups de població tenien el mateix accés al menjar, sense distinció per sexe o edat. La investigació ha estat coordinada pels investigadors de la UAB Assumpció Malgosa i Carlos Tornero, també vinculat a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA).

L'estudi, en què també han participat Pau Sureda, investigador de l'Institut de Ciències del Patrimoni (INCIPIT-CSIC), i Xavier Jordana, professor de la UAB i investigador del Tissue Repair and Regeneration Laboratory de la Universitat de Vic (UVIC), a més de Filiana Sotiriadou, estudiant del màster d´Antropologia Biològica de la UAB, amplia el coneixement sobre la dieta dels primers grups de població balears, un objecte d´estudi controvertit. Segons ha explicat Carlos Tornero, la feina ha confirmat una dieta mixta basada en plantes, amb cereals com el blat, i de carn dels ramats caprins i ovins, amb un escàs consum de recursos marins, i reforça estudis previs duts a terme en altres jaciments menorquins. "Al contrari del que s'ha vist en altres assentaments del mateix període de Formentera o Mallorca, el consum de recursos alimentaris d'origen marí hauria estat ocasional a aquests individus", ha assenyalat Tornero, investigador del Departament de Prehistòria de la UAB.

Pau Sureda ha afegit que la investigació també contribueix al debat sobre l'aparició i el desenvolupament de les primeres societats complexes a l'arxipèlag. "Aquestes societats van emergir i es van desenvolupar a les illes Balears durant l'última etapa de l'Edat del Bronze i la primera Edat del Ferro, fa entre 3.600 i 2.600 anys, incloses les cultures naviforme (present a totes les illes) i talaiòtica (només a Mallorca i Menorca)”, segons Sureda. Però el fet que tots els grups de població haguessin tingut el mateix accés al menjar indicaria que aquests grups menorquins eren socialment igualitaris, sense les organitzacions jerarquitzades ni unitats de població diferenciades per la funció social o pels recursos econòmics pròpies de societats més complexes.

"Els nostres resultats concorden amb estudis previs de diferents assentaments menorquins i amb els estudis paleodemogràfics i tafonòmics duts a terme als individus de la Cova des Pas, que no van constatar diferències entre les expectatives de vida o el tractament que es va donar als enterraments", ha subratllat la catedràtica d´Antropologia de la UAB Assumpció Malgosa. La investigació s'ha dut a terme amb l'anàlisi combinada dels isòtops estables de nitrogen i carboni en mostres del col·lagen de les restes òssies, que permet identificar el consum d'aliments vegetals i animals terrestres i aquàtics, així com en mostres de restes de fauna del jaciment de Son Mercer de Baix, el més proper físicament i temporalment a la necròpolis, per reconstruir la cadena alimentària i interpretar les dades humanes.

Escucha la radioen directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después de la publicidad

En directo

A continuación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Compartir

Suscríbete

Tu contenido empezará después de la publicidad