Mahón

La illa de Menorca guarda uns trets comuns a d’altres indrets de la conca mediterrània: el clima, certs trets de la gastronomia derivada de les espècies vegetals de l’entorn, especialment dels arbres de la família de les oliveres i el mar que tot ho banya.

La Menorca talaiòtica es una invitació a descobrir una cultura única. Des de Mitjans de l’Edat del Bronze i fins el moment en el que desapareix, l’època talaiòtica es un exemple singular de societat que s’inventa a sí mateixa, que es capaç d’aprofitar els recursos del seu entorn per edificar un ordre social amb caràcter propi, amb creences pròpies, i fer-ho evolucionar en el temps, protegint-se de les agressions que arribaren pel mar o incloent noves influències d’aquells que vingueren a les seves costes, segon el cas.

Hi ha diferents factors que destaquen a Menorca com un indret especial o diferent a qualsevol altre. I només cal fer un cop d’ull.

Vos feu una idea de quants jaciments hi ha a Menorca?

1.568 jaciments o restes arqueològiques inventariades son més que evidents en un espai de poc més de 700 quilòmetres quadrats. Es a dir, Menorca es l’indret amb major densitat de restes d’una cultura mil·lenària dins el seu territori; en concret 2,3 per cada quilòmetre quadrat.

Si voleu més sorpreses, esperau a conèixer la quantitat de paret seca que hi ha a Menorca

Si sobrevolem l’illa de Menorca, no tan sols es pot veure la presència talaiòtica. El paisatge inclou 11.119 quilòmetres lineals de paret seca.

La pedra seca configura i modela, d’una forma molt significativa, el paisatge d’un lloc. La característica forma de mosaic que es veu en el conjunt del paisatge es configura en època talaiòtica i es manté fins a l’actualitat.

Menorca també es peculiar per la seva geologia però, sabeu per què?

L’illa té una personalitat pròpia des del punt de vista geològic basada sobretot en el fet de presentar a la regió de tramuntana nombrosos materials del Paleozoic i la peculiar distribució dels terrenys geològics que hi afloren, a més de la manca total de sediments del Cretaci superior i del Paleogen.

Menorca està constituïda per dues regions geològiques ben diferents (tramuntana i migjorn), separades per una línia de fractura que des del Port de Maó es dirigeix cap a cala Morell seguint més o manco la carretera Maó-Ciutadella. La regió de tramuntana es caracteritza perquè presenta els materials més antics de l’illa. A la regió de migjorn s’hi troba la que probablement és la roca més significativa de Menorca, el marès del Miocè, porosa, fàcil de treballar, que explica l’ús en construcció des de l’època medieval fins mitjans del segle XX. També s’hi troben altres roques com són els conglomerats. La pedra viva és calcària com el marés. S’utilitza a les construccions ciclòpies perquè es més forta i resistent al pas del temps. La majoria de jaciments es situen en aquest costat de l’illa.

Fins i tot Menorca, tot i ser una illa petita, té espècies animals i de plantes que només es troben aquí

Si hem de destacar les singularitats de Menorca, hem de començar per rallar de les restes arqueològiques que confirmen a Menorca l’existència d’un mamífer, extint avui en dia, com una cabreta. No es té constància si va arribar a viure amb les comunitats humanes que habitaven Menorca dons la datació de la seva extinció està establerta en qualque moment entre els 4.000 i els 6.000 anys enrere en la línia del temps. Aquesta espècie era el Myotragus balearicus i també es van trobar restes a Mallorca, Cabrera i Dragonera.

La flora de Menorca presenta prou singularitats tot i sent un territori tant petit; ajuden a aquesta gran varietat el seu clima, el pes de la ramaderia i la agricultura, i també, la seva diversitat geològica.

Hi ha més de 1.400 tàxons, dels que un 7% es endèmic, o sigui, només els podem trobar a Menorca. Trobem variació pels diferents tipus de terrenys geològics, pel vent, per la salinitat, pels barrancs, les basses, els cultius.