És el moment de passar a l'acció per evitar l'extinció d'espècies marines a les costes de Menorca

Mahón

La mar Balear es troba en un moment crític i no es pot esperar més per actuar. Així ho adverteix la Fundació Marilles, que ha lliurat recentment al Govern Balear tres documents amb propostes concretes per conservar espècies i hàbitats marins especialment vulnerables: les badies somes, els taurons i rajades, i els ecosistemes de coralls i gorgònies.

Aquest conjunt de propostes neix del treball conjunt de desenes d’experts que van participar en les I Jornades de Biodiversitat Marina Balear, celebrades el passat novembre amb la col·laboració de la Fundació Sa Nostra. En aquestes jornades, l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) va tenir-hi un paper destacat, aportant dades valuoses sobre la situació al voltant de l’illa. Segons Aniol Esteban, director de Marilles, “amb la informació que ja tenim sobre la taula, qualsevol administració podria començar a treballar des d’avui mateix per protegir la biodiversitat marina”.

Les propostes s’han entregat a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i a la del Mar i Qualitat de l’Aigua, amb competències directes sobre els àmbits tractats. Estan pensades com un full de ruta que combina accions immediates, com la millora en la recopilació de dades, i mesures a mitjà i llarg termini, com la restauració activa i passiva dels ecosistemes.

Badies somes: fragilitat i desconeixement

Les badies somes, zones d’aigua poc profunda, tenen un alt valor ecològic però també una gran fragilitat davant la pressió humana. Són espais d’ús intensiu i, paradoxalment, encara molt desconeguts. De les 50 zones identificades a les Illes Balears, en moltes d’elles es desconeix l’estat de conservació. Per això, una de les primeres passes és completar el seu inventari, avaluar-ne la salut i establir prioritats d’actuació.

Entre les accions més urgents, els experts recomanen fer seguiments regulars de les espècies formadores d’hàbitat, com la Posidònia oceànica o la Zostera noltei, així com reduir les pressions humanes amb mesures com limitar la velocitat de les embarcacions i millorar les xarxes de clavegueram.

Taurons i rajades: espècies clau en perill

Els taurons i les rajades són espècies fonamentals per mantenir l’equilibri dels ecosistemes marins, però estan en greu perill. Aproximadament la meitat de les espècies presents al Mediterrani estan amenaçades, i algunes, com l’escat o el peix guitarra, ja han desaparegut de les aigües balears.

El pla de Marilles proposa una diagnosi exhaustiva de l’estat de conservació d’aquestes espècies i mesures específiques per mitigar l’impacte de la pesca, com la identificació de zones de cria i la regulació d’activitats que interfereixen amb els seus cicles de vida. També es proposa la creació d’una xarxa de monitoratge per fer-ne un seguiment constant.

Gorgònies i coralls: hàbitats amenaçats

Els ecosistemes formats per gorgònies i coralls actuen com a “escola bressol” per a moltes espècies marines, però una quarta part d’aquests hàbitats a la mar Balear estan amenaçats. La proposta de gestió inclou actuacions de restauració activa (replantació, protecció física dels fons) i la consolidació de figures de protecció estricta, com les reserves marines.

Segons Esteban, la recepta per revertir la situació és senzilla, però requereix voluntat política i acció decidida: “Primer, millorar la informació i les dades disponibles; segon, reduir les pressions sobre el medi marí; i tercer, implementar accions de conservació i restauració. Si ho fem de manera coordinada i ambiciósament, encara hi som a temps”.

A més, destaca una altra línia clau: ampliar la superfície marina altament protegida. “És la mesura més eficaç per garantir la recuperació i la conservació a llarg termini de les espècies i els hàbitats”, assegura.

Les propostes de Marilles constitueixen un punt de partida sòlid per posar fi a la inacció. Amb el coneixement científic acumulat i el consens entre experts, ja no hi ha excuses per no actuar. Les costes de Menorca i la mar que l’envolta necessiten una resposta immediata i decidida per evitar una pèrdua irreversible de biodiversitat.