Menys pacients amb COVID persistent amb òmicron

Barcelona

La menor agressivitat d'aquestes subvariants i les vacunes han comportat una reducció del nombre de persones que, tres mesos després de curar-se de la infecció (ja donant negatiu), encara tenen un o més símptomes, com mal de cap, fatiga, dolors musculars o trastorns de memòria, entre d'altres.

Aquest descens no està quantificat, però a peu de consulta és molt evident. "Amb les noves variants i les vacunes en veiem molts menys. No tenim el percentatge exacte, però la sensació és que durant un any hem hagut d'obrir una consulta específica per atendre aquests pacients i que ara gairebé ja no té demanda", ha explicat a SER Catalunya Patricia Pozo, neuròloga i responsable de la Unitat de Cefalees de l'Hospital Vall d'Hebron. "Els pacients que estem tractant venen de les primeres onades i de la variant Delta, de l'estiu de l'any passat. De les diferents subvariants d'òmicron, dominants a Catalunya des del gener, ja pràcticament no estem rebent malalts nous", afegeix.

No hi ha un registre d'afectats

Els especialistes que treballen amb aquests pacients demanen que s'elabori un registre rigorós per conèixer l'impacte real de la COVID persistent perquè ara mateix no se sap quants afectats hi ha a Catalunya. Els professionals sanitaris estimen que són unes 300.000 persones, però aquesta xifra és això, una estimació.

"A les unitats dels hospitals NO hi arriben totes les persones amb COVID persistent, només les que tenen seqüeles més greus o de major durada en el temps. Però hi ha centenars d'afectats que no reben atenció perquè no estan diagnosticats o perquè ni tan sols han anat al metge", diu Lourdes Mateu, metgessa i coordinadora de la Unitat de COVID Persistent de l'hospital Germans Trias de Badalona (Can Ruti). "El primer que cal fer és un cens amb tots els casos, i l'ha de fer l'Atenció Primària, que és la porta d'entrada dels pacients al sistema. Per tant, tots hi passen".

Assaig clínic a Can Ruti

L'Hospital Germans Trias començarà després de l'estiu el primer assaig clínic que es fa a Catalunya sobre la síndrome de la COVID persistent. Serà un estudi amb una cinquantena de pacients del centre. "Farem plasmafèresi, que és una neteja del plasma. Dins de les teories sobre les causes de la long COVID hi ha la persistència del virus, autoimmunitat i la inflamació persistent. El que farem nosaltres és netejar el plasma de substàncies inflamatòries", avança la doctora Mateu.

Serà un assaig del tipus que s'anomena "a doble cec", que vol dir que una part dels malalts rebran el tractament (aquesta neteja del plasma) i l'altra part no, tot i que els metges simularan que sí. Aquesta és la manera de poder comparar l'efectivitat d'una teràpia.

Mateu demana a les administracions que destinin diners públics a la recerca sobre COVID persistent, com han fet en la fase aguda de la pandèmia.