La (no) rivalitat entre la cultura i el futbol

Barcelona

Qatar 2022 és un dels Mundials segurament amb més polèmiques i contradiccions de la història. Si us penseu que el que llegireu a continuació és un súperanàlisi del que mou aquest mundial, de les pressions econòmiques i interessos, dels jugadors lesionats i els que són al punt de mira, us equivoqueu, això és el 'Tot és comèdia'. Aquest diumenge, aprofitant l'excusa de l'esdeveniment futbolístic més important, el que hem decidit fer al programa és connectar aquest esport amb disciplines artístiques diferents, i ho hem fet amb la coreògrafa Vero Cendoya i l'il·lustrador i ninotaire KAP (que en realitat es diu Jaume Capdevila). Dient-vos això ja us podeu imaginar per on van els trets.

La Vero Cendoya ens parla al programa d'un espectacle seu que porta per nom 'La partida' i que barreja dansa i futbol. Inspirada en la pel·lícula italiana L'arbitro (Paolo Zucca), planteja l'enfrontament de dos mons aparentment antagònics. Una obra que ha rebut el premi Moritz al millor espectacle de la Fira de Tàrrega 2015 i el Premi de la Crítica 2015, reflexiona sobre els límits entre l'esport i l'espectacle: cinc ballarines contra cinc futbolistes reals que s'enfronten, creant una bellíssima coreografia delicada i física a parts iguals. "Em veig amb l'obligació moral d'estendre la dansa a tothom. Dit malament (i broma), de robar els espectadors a qui més en té, que és el futbol, i portar-los a la dansa", explica. "Li he trobat el gust a l'essència del futbol, al fet que si li dones una pilota a un nen ja és capaç de crear"

El KAP és ninotaire, segurament haureu vist vinyetes seves sobre el món de l'esport. El futbol com a esport de masses i el còmic neixen pràcticament a la vegada, coincidint amb la configuració del món modern. Per això hi ha tants còmics que giren al voltant d'aquest esport. "És veritat que l'essència és el joc, i això és el més bonic, convertir-nos en nens, però el futbol mou tants diners que al final s'ha corromput. Malauradament, ara no es pot parlar de futbol sense parlar de corrupció. I el Mundial és l'exemple d'això", afegeix. "La cultura ha de servir per fer de contrapès a això, per ensenyar que no tot és tan maco".

La vinyeta d'avui del ninotaire té com a protagonista el president de la FIFA, Gianni Infantino, per les seves declaracions:

"Quan passo un mes o dos sense rebre crítiques, em salten les alarmes", explica. Considera que "la vinyeta ha de tocar el voraviu, però també la gràcia és que no és tant una qüestió d'opinió, sinó que les vinyetes han de presentar una situació oberta i cadascú n'ha d'extreure una lectura, una opinió. Les vinyetes s'han de mastegar, de rumiar, no t'ho han de donar tot fet. També és interessant que cadascú en pugui treure les seves pròpies conclusions", pensa.

Això pel que faria a la dansa i les il·lustracions. Però què passa amb la música? Hi ha futbolistes que després de penjar les botes s'han dedicat a la música. El més famós segurament sigui Julio Iglesias. Va ser porter i va jugar al Reial Madrid, on va debutar l'any 62. Va compartir vestidor amb Ramón Moreno Grosso, De Felipe o Luís Costa, per citar alguns exemples. És un accident de trànsit el que l'allunya per sempre del futbol. I li regalen una guitarra mentre està a l'hospital, on comença a compondre i fa els primers passos com el cantant que ha acabat sent. Més exemples: un dels tres membres de la banda és Álvaro Benito, que també va jugar al Madrid. En el seu cas, l'any 2002 comença la carrera musical com a cantant i guitarra del grup Pignoise. I 12 anys després de retirar-se del terreny de joc i deixant ja també la carrera musical, va debutar com a entrenador. Així que ell va fer: esport, música, per tornar a l'esport.

Aquests dos pel que fa al Madrid, però què passa al Barça? Per una banda tenim Jose Manuel Pinto, exporter del Barça i del Celta que paral·lelament a la seva carrera futbolística, era també productor i compositor musical. L'any 2000 va fundar la seva discogràfica i el 2016 va aconseguir un Latin Grammy en la categoría de Millor Àlbum de flamenc per "Ámame como soy" de Niña Pastori. I l'altre exemple que us posem és Ronaldinho Gaúcho. L'exjugador sempre ha estat un gran apassionat de la música i ha fet moltes col·laboracions amb artistes com Dennis DJ o Edcity, també ha rapejat i fins i tot s'ha atrevit amb algun instrument (per internet el podeu veure tocar la pandereta i ho fa millor del que us podeu pensar).