Llapis de memòriaLlapis de memòria
Ocio y cultura

Joan Sala Torrent: "El del llibre és un sector amb un marge de benefici molt baix"

L'editor ha explicat com funciona el món editorial al 'Llapis de memòria'

Llapis de memòria. Joan Sala Torrent (24/11/2022)

Llapis de memòria. Joan Sala Torrent (24/11/2022)

59:43

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1669307592548/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Avui hem connectat les cançons de l’editor de l’editorial Comanegra i actual President del Gremi d’Editors de Catalunya, el garrotxí Joan Sala i Torrent.

Hem començat escoltant la versió Blues de la mítica Oh Pretty Woman interpretada per Albert King, un dels grans del gènere. En Joan ens ha confessat que el Blues és la seva debilitat “m’encanten les guitarres que ploren i la música amb molt de sentiment”.

Tot seguit, hem donat pas a Qualsevol Nit Pot Sortir El Sol del músic galàctic Jaume Sisa, una cançó que li recorda la seva esbojarrada època d’estudiant de Biologia a Barcelona; “no em perdia cap concert del Sisa... de jove jo també vaig ser molt galàctic, recordo el pis d’estudiants, les festes, faltar a classe, consumir tot el que podia...”.

Amb l’Estaca de Lluís Llach encara hem anat més enrere, concretament al primer concert que va assistir del Llach amb només catorze anys; “la meva mare em va dir que si volia a anar-hi, hauria d’anar amb ella, així que, com no va quedar més remei, vaig anar amb ella... per mi l’Estaca és sinònim de compromís polític, un himne de molts anys”.

Més tard han sonat Firth of Fifth de Genesis -“és una cançó per estirar-me, recordo quan l’escoltava al pis d’estudiants i crec que mai la vaig escoltar dret”- , l’Empordà de Sopa de Cabra -“els Sopa han aconseguit connectar amb diverses generacions, i han sigut el nexe d’unió entre jo i els meus fills i nets”, i Born To The Usa de Bruce Springsteen -“el Boss, per mi, és el símbol de l’esforç i la tenacitat... des de que el vaig veure en directe, m’ha acompanyat sempre”-.

Hem enllestit el Llapis de memòria de l’editor Joan Sala i Torrent amb més Blues per partida doble; primer hem escoltat Parisienne Walways de Gary Moore -“m’alucina que Gary Moore passés de fer Hard Rock a fer Blues amb la mateixa guitarra”-, i la cirereta final ha sigut I’d Rather Go Blind de Joe Bonamassa i Beth Hart, un tema que li va descobrir Quico Pi de la Serra –“probablement la persona que més sap de Blues de tota Catalunya”-, i que, a més a més, és la cançó que comparteix amb la seva dona.

Escucha la radioen directo

Cadena SER
Directo

Tu contenido empezará después de la publicidad

En directo

A continuación

Último boletín

Emisoras

Elige una emisora

Compartir

Suscríbete

Tu contenido empezará después de la publicidad