Cristina Campos: "No he sigut una gran lectora, però tinc talent per escriure"

Avui hem connectat les cançons de la directora de càsting i flamant finalista del Premi Planeta 2022 amb la novel·la Historias de Mujeres Casadas, la Cristina Campos.

Hem començat escoltant La Gent Normal de Manel –una versió del Common People del grup britànic Pulp-, la cançó que més vegades ha ballat la Cristina durant el procés d'escriptura de la novel·la Historias de Mujeres Casadas. Fins i tot ha confessat que "cada nit, quan els nens ja dormen, agafo dues cigarretes, em tanco amb clau al lavabo de casa, i l'escolto a tot volum com una boja mentre ho dono tot ballant".

Tot seguit, ha sigut el torn de Friend Of The Devil dels americans Grateful Dead, la cançó que la transporta a la seva adolescència: "jo anava a una escola de classe alta del barri de Sarrià... a 2n de Bup em van fer fora per treure males notes, i els meus pares em van enviar a estudiar a una escola de Kentucky, als Estats Units... allà em vaig ajuntar amb un grup de gent bastant conflictiva, els Deadheads, i amb ells vaig recórrer gran part dels Estats Units perseguint els concerts dels Grateful Deads... ho recordo com un gran moment de la meva vida... a més, als Estats Units, vaig començar a treure molt bones notes".

Amb la bonica història que narra la cançó Lousiana o Els Camps de Cotó dels Amics de les Arts, s'ha emocionat "aquesta cançó és tan bonica, tan commovedora... quan l'escolto no puc evitar pensar en totes aquelles vides que hauria pogut tenir, en què hagués passat si, en canvi, d'una decisió n'hagués pres una altra... en què hagués passat si m'hagués quedat a viure per sempre als Estats Units o a Alemanya".

I ja que ha sortit el tema d'Alemanya, la següent cançó en sonar ha sigut Major Tom de Peter Shilling, una cançó que, a més de ser un homenatge a David Bowie, li recorda la seva època d'estudiant d'Humanitats a la Universitat Heidelberg, Alemanya –nosaltres hem triat la versió anglesa tot i que ella preferia la cantada en alemany-. Més tard, hem escoltat el clàssic Blue Monday dels New Order, una cançó que la transporta directament a la seva joventut, i, concretament, a les nits de gresca pel Raval –a locals ja desapareguts com La Macarena o El New York- amb el seu amic de l'ànima, l'escriptor i programador musical, Luis Costa.

Finalment, ha sonat The Whole Of The Moon dels The Waterboys, la cançó que més escolta actualment, ja que s'ha convertit en la cançó predilecta de la gira de promoció dels Premis Planeta, que està fent arreu de la Península juntament amb la guanyadora Luz Gabás -Lejos de Louisiana-, amb la que té una gran complicitat. I, per acabar, hem acomiadat el Llapis de Memòria de la Cristina Campos amb un altre clàssic que mai passarà de moda com Comfortably Numb dels Pink Floyd, una cançó que per ella és un homenatge a tots els escriptors "els escriptors som persones ferides".