Un any després de l'incendi de Tetuan hi ha 663 persones, de les quals 152 menors, vivint en condicions semblants a Barcelona

Barcelona

La matinada d'ara fa un any un incendi va acabar amb la vida de dos adults, un nen de 3 anys i un nadó en ple centre de Barcelona. Era una família que vivia a un local ocupat a la Plaça Tetuan, a les oficines del que havia estat una sucursal bancària d'EVO Bank, on vivien a canvi de 700 euros compartint espai amb quatre adults més. Estaven sota l'òrbita dels serveis socials i els atenia el SISFAM, la unitat especialitzada dels serveis socials de l'Ajuntament, que garantia aliment, escolarització i pediatra per als menors. Aquest suport no va servir quan el local es va incendiar i les flames es van propagar ràpidament, deixant la parella i els seus dos fills sense vida per inhalació de fum.

Un any després, a Barcelona, hi ha com a mínim 663 persones vivint en una situació semblant a la d'aquesta família. Gent que viu a locals ocupats, naus industrials abandonades o assentaments de barraques a l'aire lliure. Entre aquestes persones, hi ha 152 menors d'edat. En total les dades han millorat respecte fa un any, i hi ha un 25% menys de gent vivint en aquestes condicions.

Cal tenir en compte que a aquestes dades cal sumar-hi més de 1.000 persones que dormen cada dia als carrers de la capital catalana o en equipaments d'emergència. El mapa del sense llarisme a Barcelona es completa amb els milers de persones que viuen a habitatges inadequats per diversos motius: pisos amb excés de gent, vivendes insalubres, dones que conviuen amb els seus maltractador o gent amb ordres imminents de desnonament, entre altres casuístiques.

Un descens del 25%

Malgrat aquestes xifres tan elevades, la situació ha millorat respecte a fa un any. El 2021 hi havia 865 persones vivint a locals, naus industrials o assentaments de barraques, entre les quals 209 menors. Aquest 2022 hi ha 663 persones i 152 infants i adoelscents. De 86 assentaments hem passat a 63, i de 105 locals ocupats a 76.

El govern municipal no especifica quants d'aquests usuaris de serveis socials han entrat nous durant aquest any i quants ja hi éren el 2021, una dada que serviria per radiografiar amb més precisió si la dinàmica de rotació s'està accentuant o si hi ha un gruix de gent que està vivint d'aquesta manera de forma consolidada.

L'Ajuntament creu que aquest descens de les xifres no és per treure pit: "hi ha molta provisionalitat per la pròpia exclusió social d'aquestes persones. Hi ha gent que es retroba amb la seva família, gent que marxa i li perdem la pista... També cal tenir en compte que el nombre de locals disponibles és una variable molt important", diu Sònia Fuertes, comissionada de servels socials de Barcelona. Sobre si el govern municipal té por a que hi hagi un nou Tetuan en qualsevol moment, la comissionada admet que aquests centenars de persones conviuen amb molts riscos. "Totes les persones que viuen en situacions precàries estan en perill . Si vius en un adequatge inadequat t'exposes a riscos de salut, a sobre tens ingressos precaris... Tot és molt fràgil", puntualitza.

Fuertes també reclama més implicació de totes les administracions per fer front a l'infrahabitatge a la ciutat, recordant que Barcelona és qui més pisos aporta a la mesa d'emergència i subratllant també que hi ha grans impediments, com per exemple la llei d'estrangeria, que és una gran dificultat a l'hora de donar solucions a aquestes persones, que en majoria dels casos són migrades. Sense tenir la seva situació regularitzada, aquestes famílies no poden accedir als pisos d'emergència i tampoc rebre ajudes bàsiques com la Renda Garantida o l'Ingrés Mínim Vital.

A Catalunya, sense dades des del 2016

No hi ha dades oficials de persones sense llar a Catalunya des del 2016, i això fa que hi hagi un ball de xifres en els càlculs que fan diferents organitzacions. ECAS, la federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, calcula que 25.000 persones dormen al carrer o en equipaments d'emergència, i la conselleria de Drets Socials parla d'11 persones sense sostre i de 60.000 persones sense llar, que són aquelles que no dormen al carrer però ho fan en habitatges no adequats.

Les entitats socials creuen que els càlculs del govern sobre persones sense llar es queden molt curts, ja que es fan únicament sumant els recomptes dels Ajuntaments que tenen unitats de serveis socials amb múscul suficient per fer aquesta tasca. Segons organitzacions del tercer sector, la xifra és de més d'un milió de persones.

Hi ha alguns focus que sí que estan indenfiticats, com el de la llera del Besòs. L'incendi d'una barraca a Montcada i Reixach el gener d'aquest 2022 va destapar un campament amb prop de 400 persones a la vora del riu. En aquell cas, una parella va morir per inhalar monòxid de carboni d'una estufa que va fer una mala combustió. El govern de Montcada s'ha reunit en diverses ocasions amb la conselleria de Drets Socials per abordar la situació, i de moment s'està fent un diagnòstic per saber exactament quina és la situació de les persones que hi viuen per veure també quines podrien ser les possibles solucions.