Martí Domínguez: "Néixer d'un úter artificial està més a prop del que ens pensem"

Barcelona

Si us van agradar 'Un món feliç', '1984' o 'El conte de la criada', 'Mater' té bastants números que us captivi també. El seu autor és el Martí Domínguez, que és escriptor, biòleg i professor de periodisme, i que aquest any s'ha endut el premi Proa amb aquesta novel·la distòpica sobre maternitat i genètica. El llibre té un rerefons científic que obre la porta a reflexions sobre la maternitat i el futur de la humanitat com la coneixem avui dia.

Està ambientat en un futur no molt llunyà, any 2070 aproximadament, per la qual cosa es pot considerar un relat d'anticipació més que de ciència-ficció. Ens mostra una ciutat que no sabem com es diu, però que l'habiten els posthumans. I qui són aquests? Doncs vindrien a ser uns humans millorats genèticament: gràcies a l'avenç tecnològic i biomèdic que presenta 'Mater', aquestes persones han estat millorades genèticament, no s'han gestat ni nascut de manera natural sinó per ectogènesi, una tecnologia que bàsicament el que permet és crear vida fora d'un úter i, a la vegada, evitar que les criatures neixin amb malalties i malformacions. De manera que en aquesta societat aparentment fantàstica tothom està sa i les dones no pareixen, per la qual cosa han "assolit" la llibertat i igualtat plena. En aquest context, la protagonista de la història, la Zoe Hamer, es queda embarassada i decideix tirar endavant amb aquest embaràs, que dins de la societat que l'envolta és una anomalia. A partir d'aquí comença tota l'aventura, que la porta a descobrir de primera mà els humans del bosc, la "resistència" que sobreviu de manera salvatge i que no ha estat modificada genèticament.

L'autor d'aquesta obra, Martí Domínguez, ha passat aquest dissabte pel 'Tot és comèdia', on ens ha explicat que el que planteja al llibre potser no és tan llunyà com ens pot semblar ara. De fet, a la Xina ja s'estan fabricant úters artificials. A l'entrevista, en Martí apunta que potser abans d'arribar al 2074 els humans ja naixerem per ectogènesi, "aquest és el punt de partida de la novel·la, el que m'interessava explorar a 'Mater'". I és que aviat farà un segle que J.B.S Haldane, un dels genetistes anglesos més importants de la història, emprés per primera vegada el concepte ectogènesi per referir-se als embarassos fora de l'úter matern. En el seu moment, Haldene va predir que al 2074 una tercera part de nosaltres ja naixeríem fora del ventre de la mare.

El que volia l'autor era introduir idees sobre què som i què ens fa humans, "som animals profundament biològics, més que altres animals. La biologia ha conformat la nostra manera de ser". Per això a 'Mater' la biotecnologia trasbalsa tots els cànons que coneixem: modificant genèticament les persones, passen a ser una espècie evolucionada. "Un cop oberta la caixa de Pandora, on són els límits?", aquesta és una de les reflexions que desperta la lectura de 'Mater': evitar que els nadons neixin amb malalties hereditàries, però i després? Què més es podria fer? I fins on podem arribar i amb quina finalitat? Podem treballar contra el Parkinson, Alzheimer... "Certa part de la genialitat de nosaltres potser també venen fruit de "tares" que potser amb aquesta neteja genètica pot produir certa mediocritat del genoma, massa similitud entre nosaltres".