Alumnes de l'INS Muntaner de Figueres homenatgen a les víctimes de la Guerra Civil al "Passeig de la Memòria"

Figueres

El 23 de gener del 1938 era diumenge i hi havia mercat a Figueres. El passeig Nou era ple de persones que anaven a comprar o simplement a passejar. Feia tres dies que havia caigut Barcelona en mans de les tropes franquistes, però poc es pensaven els habitants de Figueres que l'aviació italiana bombardejaria la ciutat aquell mateix matí. En total, van morir setze persones, entre elles, nens que estaven jugant al carrer. En els dies següents, la ciutat va continuar sent bombardejada, i de fet, Figueres és la ciutat catalana amb més víctimes pels bombardejos durant la Guerra Civil després de Barcelona.

Aquest diumenge, 85 anys menys un dia després d'aquests fets, el passeig Nou, al costat del Parc Bosc, passarà a ser el passeig de la Memòria. S'hi han instal·lat 181 plaques amb noms de persones que van morir durant els bombardejos a més d'un tòtem informatiu i una escultura que simbolitza l'absència i que ha elaborat l'escultor empordanès Eudald de Juana. És un projecte impulsat per una quinzena de joves que formen part del grup d'enriquiment de l'Institut Ramon Muntaner, una iniciativa que vol estimular especialment aquells alumnes amb aptituds especials cap a l’estudi i cap a la recerca.

"Hi ha textos documentals que expliquen que hi havia cames i braços penjats pels arbres" diu l'Andreu Clotas, un dels alumnes que ha participat en el projecte. I afegeix, que en aquells moments la ciutat, molt propera a la frontera, era un lloc de pas per aquells que volien fugir cap a França. "Molta d'aquesta gent no portava identificació i, per tant, no se'n sap res". El seu company Blai Higueras explica com ho van fer per posar nom a aquestes 181 persones. "Vam visitar l'arxiu municipal, vam consultar llibres i documents de l'època i a partir de tot això, vam poder esbrinar, en alguns casos, els noms de les víctimes".

"No comencem a estudiar la Guerra Civil fins a 4t d'ESO" apunta la Joana Olivera, "quan vam començar aquest projecte, a 3r, no en sabíem res i ens va cridar molt l'atenció perquè era una cosa que teníem molt a prop". En Xavi Carbó hi està d'acord: "No sabíem que les bombes que marquen ara l'actualitat podrien caure en algun lloc com la nostra ciutat fa relativament poc", conclou.

La inauguració del passeig de la Memòria serà aquest diumenge a les 12 del migdia. "Alguns de nosaltres tenim familiars que vam viure la guerra" explica la Júlia Fita, i en Blai, afegeix que el pare de la seva tia besàvia era policia a favor de l'exèrcit republicà i que va ser assassinat per un bombardeig. "La seva filla, la meva tia besàvia que té 95 anys vindrà diumenge" diu.

"Una porta a parlar-ne sense embuts"

Amb aquest projecte, els alumnes "no només aprenen història, sinó també altres valors com la tolerància, la democràcia, el respecte" apunta l'Àngela Castaño, una de les professores que ha acompanyat als joves durant el procés d'elaboració del passeig de la Memòria. Joan Manuel Soldevilla, un altre dels professors, assegura que ara, aquests alumnes es converteixen en "el testimoni que passarà a les generacions futures aquest llegat històric". I afegeix: "Els joves d'ara, més enllà d'un discurs que els simplifica i els redueix al Tic-Tok, són magnífics i han assumit aquest compromís".

Malgrat això, adverteixen que "és una memòria que ha estat molts anys silenciada i és un tema difícil de parlar". "Que ho hagi fet gent jove ho revalora i és una porta a parlar-ne sense embuts" apunta Castaño.

L'alcaldessa de la ciutat, Agnès Lladó, n'està molt contenta. "És un projecte emotiu que reivindica una memòria històrica que ens interpel·la a tots. I que ho facin els joves, que són els que tenen a la mà el present, però també el futur, me n'enorgulleix molt".

Escolta l'entrevista sencera als alumnes Joana Olivera, Blai Higueras, Júlia Fita, Andreu Clotas i Xavi Carbó; i els professors Joan Manuel Soldevilla i Àngela Castaño.