"Estudies grec i llatí? Em serviràs les hamburgueses"

Barcelona

“Aquest sap llatí”. És una frase feta, en català i també en castellà, per referir-se a persones cultes i alhora astutes, que normalment aconsegueixen el que volen. Res a veure amb la imatge que bona part de la societat té hores d'ara respecte dels alumnes que opten per estudiar aquesta assignatura i també grec a l’institut. "Els amics", explica en Marcos, alumne de segon de batxillerat a l'Institut de Premià de Mar "normalment et diuen allò de, ah, ets de lletres, això és fàcil. Tinc un amic que és arquitecte i que quan li vaig dir que volia fer filologia, em va dir que ja sabia qui li serviria les hamburgueses quan fossim més grans". No són només els amics, també les famílies o altres professors qüestionen la utilitat d'estudiar "llengües mortes, que no parla ningú", quan un bon estudiant diu que està interessat.

En David va començar el batxillerat científic vençut per la pressió d'aquests comentaris. "A l'ESO se m'havien donat molt bé les matemàtiques i les ciències en general i tothom esperava que arribés lluny en aquest camp, però va ser molt insatisfactori". Ara, en canvi, i malgrat que s'ha incorporat directament a les classes de llatí i grec de segon de batxillerat, és més feliç. El mateix expliquen la Silvia o el Lucas. "Jo tenia molt clar que volia fer l'humanístic, i tothom em deia, però si tu serveixes per a les ciències, fes almenys el social. Però és que a mi les mates no m'agraden". "A mi les matemàtiques si m'agradaven i m'anaven bé, però a quart vaig voler provar llatí i he hagut de sacrificar les mates, perquè, per horari, no ho podia fer tot". Un dels canvis al currículum de batxillerat implica facilitar que els alumnes facin els seus propis itineraris formatius, combinant matèries de ciències i d'humanitats, però la teoria xoca de moment contra l'organització horària als instituts.

La professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar, Margalida Capellà explica que "costa motivar" als alumnes que arriben per primer cop a les seves classes, perquè durant molts anys han sentit que els bons estudiants fan ciències i que només els que tenen un baix rendiment van cap a humanitats. "Però un cop ho proven, encara no he trobat cap alumne que hagi tingut l'oportunitat d'estudiar llatí i grec i que no li hagi agradat". Ara mateix, segons dades del departament d'Educació, el 70 % dels instituts públics catalans ofereixen classes presencials de llatí i grec. El llatí si està garantit a tot arreu, però el grec ha desaparegut a tres de cada 10 instituts. Només 3905 alumnes –una mica menys del 4 % dels matriculats a batxillerat- estan cursant aquesta assignatura. Capellà creu que hi ha molts factors que expliquen "la mala fama" d'aquestes matèries i que van des del record que molts adults tenen de les seves classes de llatí i grec -durant molts anys els mestres eren majoritàriament religiosos i només ensenyaven gramàtica i lèxic, però res de la mitologia que tan motiva als estudiants actuals- fins al discurs dominant que les professions amb més sortides professionals són les de ciències.

Sense negar això últim, l'exdegà de la facultat de filosofia i lletres de la UAB, Joan Carbonell recorda que abans de la gran crisi de 2008, "arquitectura era un dels graus que es considerava sinònim de feina assegurada i ben pagada "i tots sabem que després va entrar en un declivi total i ja no era garantia de res". La universitat, diu Carbonell, té l'obligació "no de fer més atractius determinats ensenyaments, però sí pensar com adaptar-los a les noves necessitats de la societat". Fruit d'aquesta reflexió, la UAB ha substituït els estudis de filologies clàssiques per dos nous graus: un combinat d'anglès i llengües clàssiques i un altre de ciències de l'antiguitat, que forma professionals competents en tot el món antic, no només en la llengua i la literatura clàssiques i "que és molt oportú en un pais com el nostre, que compta amb un gran patrimoni històric i cultural que necessita ser explicat", diu Carbonell. Actualment, hi ha 169 universitaris matriculats al grau de filologia clàssica de la UB i una mica més de 200 repartits entre el grau combinat d'anglès i clàssiques i el de ciències de l'antiguitat de la UAB. En aquests dos darrers graus, i malgrat la nota de tall per accedir als estudis va ser de 5 –la demanda no va superar l’oferta total de places- la nota mitjana dels alumnes que hi ha accedeixen està des de fa anys per sobre del 8.