Serinyà, refugi per les poblacions paleolítiques abans de l'última glaciació

La Universitat de Girona aporta mostres genòmiques de dues persones que van viure a les coves de Serinyà fa 22.000 anys

Ràdio Girona06/03/2023 - 15:30 h CET

Girona

Els arqueòlegs han descobert que les coves de Serinyà van convertir-se en un refugi climàtic per a les poblacions del paleolític abans de l'última glaciació. La troballa s'ha incorporat a estudi internacional que ha analitzat les migracions a partir d'individus que van viure fa uns 30.000 anys.

L'han liderat un equip d'investigadors de la Universitat de Tübingen, l'Institut Max Planck de Leipzig i la Universitat de Pequín, els resultats s'han publicat a la revista 'Nature' i la UdG hi ha participat amb el Laboratori d'Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria.

S'ha analitzat el genoma de les restes de 365 caçadors i recol·lectors prehistòrics procedents de catorze països europeus i l'Àsia central amb l'objectiu de documentar-ne les migracions i reescriure la història dels ancestres i els arqueòlegs de la UdG han aportat mostres de dos persones que van viure a Serinyà fa 22.000 anys, concretament, de les coves del Reclau Viver i de Mollet III d'aquest jaciment.

La UdG explica com, "sorprenentment", l'equip científic ha descobert que les poblacions que es van disseminar pel continent europeu entre fa 32.000 i 24.000 anys, no estaven estretament relacionades entre si. Segons els resultats de l'estudi, tot i que els unia la mateixa cultura arqueològica (feien servir el mateix tipus d'eines i produïen un art moble similar), les poblacions del sud-oest d'Europa –avui França, Espanya i Portugal– eren genèticament diferents de les poblacions contemporànies d'Europa central i Europa del sud –actualment República Txeca i Itàlia.

A l'#AquiGirona n'hem parlat amb l'investigador de la UdG, Joaquim Soler.

Joaquim Soler, UdG

06:58

Descargar

El código iframe se ha copiado en el portapapeles