"Després de la febre, em vaig adonar que tenia el cos fet caldo"

La Carme Alcaraz va agafar la Covid quan el món ja estava oblidant la pandèmia, ara fa un any. Ella es cuidava molt i en una trobada de periodistes va agafar la malaltia i la va passar com tothom, amb mocs, febre i tos, però li va durar una mica més del compte: "no baixava de 39 i vaig donar positiu fins al dia 12". Una vegada el virus havia marxat del seu cos, va tornar a treballar, però després de la febre es va adonar que "tenia el cos fet caldo, que no millorava, que tenia moltíssima tos."

"Em vaig adonar que no era la mateixa". El primer que va notar quan va tornar a la feina va ser el vertigen, la tos seca i els problemes de memòria: "no recordava converses que havia tingut dues hores abans". Però la Carme no es podia imaginar en aquell moment que tenia Covid persistent. Li van augmentar els dolors corporals, va començar a patir angoixa i ansietat i una important hipersensibilització auditiva: "anar en metro era terrorífic". Va decidir anar al metge, això era al març, i li van diagnosticar depressió. Set mesos després, amb ajuda de la seva psicòloga, van començar a dubtar pel gran dolor corporal que no tenia res a veure amb aquesta malaltia: "va ser aleshores quan vam començar a parlar de la Covid persistent". La Carme va decidir aleshores visitar un pneumòleg, amb qui va començar tractaments multidisciplinaris.

Fins a 200 símptomes diferents

La Covid persistent pot tenir fins a 200 símptomes que es manifesten diferent a cadascuna de les persones. La fatiga és un dels denominadors comuns, i és on es dona més importància, això fa que es confongui amb altres malalties. En el cas de la Carme va haver de començar a treballar amb "un pneumòleg, un traumatòleg, un fisioterapeuta, un endocrí i un psiquiatre", a part de la seva metgessa de capçalera, uns especialistes que està pagant ella de la seva butxaca. "Soc una privilegiada, tenia 3 duros, però necessitava invertir això en el meu cos", així s'identifica la Carme, que considera que la sort que ha tingut és que el seu pneumòleg pogués identificar els símptomes i traçar aquest dibuix: "això és molt important perquè la majoria de gent no sap què tenen, no li detecten". Actualment, no hi ha un consens mundial per aquesta malaltia, tot i que l'OMS l'ha decretat com a tal.

Primer Dia Internacional de la Covid Persistent

La periodista gastronòmica i col·laboradora d'El Balcó a principis de temporada, Carme Alcaraz, ha decidit tornar al programa per parlar de la seva malaltia el dia 15 de març, primer Dia Internacional de la Covid Persistent. Un dia que, a diferència de la resta, no han impulsat ni els governs ni cap organisme internacional, sinó els mateixos pacients. La idea l'ha impulsada una plataforma de malalts del Canadà i s'ha escampat com una taca d'oli. Ara per ara, a Catalunya, hi ha 14.000 casos de covid persistent, tot i que segons el comitè científic assessor de la COVID de la Generalitat, els casos no diagnosticats podrien ser entre 48.000 i 72.000.

Existeixen diverses associacions que intenten visibilitzar aquesta malaltia i, tot i que la Carme encara no hi forma part, les segueix de molt a prop. "Sobretot a Catalunya, el Col·lectiu d'Afectats i Afectades persistents per la Covid-19 estan fent una tasca molt important", diu la Carme, i ho justifica explicant que recullen les informacions d'última hora de la malaltia que la premsa no recull i que els metges no tenen: "ells mouen aquest tema perquè estiguem sempre en alerta". Ha agraït la seva tasca i ha fet una crida per l'entorn dels malalts amb Covid persistent perquè tinguin molta empatia: "no és una cosa del cap, és una malaltia real".

Segons l'OMS, la Covid persistent afecta una de cada 10 persones que han passat la malaltia, i segons el departament de Salut, només un 10% de les persones que l'han patit aconsegueix superar-la i ho fa després de 151 dies, 5 mesos. L'altre 90% busca solucions com pot, sovint peregrinant per caps i hospitals, com Carme Alcaraz.