Tres anys amb COVID persistent: "És com si haguéssim envellit molts anys"

Girona

Avui fa tres anys, la gironina Anna Gonzalez es va començar a trobar malament. "A l'inici vaig tenir molta febre, em va durar mesos" explica, "em feia mal tot el cos, fins i tot van pensar a subministrar-me morfina. També vaig perdre l'olfacte i el gust, tenia marejos i perdia l'equilibri". Poc després, i ja en mans de professionals, li va arribar el diagnòstic: covid persistent.

Es calcula que el pateixen entre el 10 i el 20% de les persones que han passat la COVID. Es tracta d'una malaltia que recentment els experts han catalogat com a neurològica. Gonzalez explica que ara està millor, però els símptomes continuen. "Tinc disfonia, mal de cap molt fort, cada dia; tinc taquicàrdies quan estic en repòs, cansament i pèrdues de memòria amb coses concretes".

Sira Canyigueral, també gironina, explica que "ara només pot anar a treballar" perquè no té energia per fer les coses que feia abans: esport, anar a comprar, tocar la flauta. També ho afirma la Dolors Hernàndez, que explica que "es va haver de tallar els cabells perquè gastava tota l'energia del dia amb la dutxa del matí". Continua patint les seqüeles: té dolor muscular, ofec, no pot seguir una conversa amb més de dues persones, perquè es perd. S'afegeix als testimonis la Sílvia Maldonado. Apunta que no pot mantenir el ritme d'abans de la malaltia. "Tinc un envelliment prematur" diu. Una idea que també comparteixen les seves companyes.

Gonzalez reconeix que aquests tres anys no han estat fàcils. Explica que durant un temps va haver de donar moltes explicacions a persones que no s'acaben de creure la seva malaltia. Malgrat això, "no em rendeixo fàcilment" diu. Per mirar endavant, li ha servit posar-se petits reptes: abans no podia ni sortir de casa. Ara ha aconseguit fer la volta a l'estany i aquest cap de setmana, vol tornar a agafar la bicicleta. La seva parella, en David, diu que ho gestionen "com es pot". Apunta que no deixen de fer res, però adapten la intensitat.

Més investigació i més empatia

Les persones afectades reclamen més diners en investigació. En el cas de l'Anna, al Trueta li han fet tota mena de proves, però ara ja no n'hi poden fer més i l'han derivat a Can Ruti, perquè n'hi facin de més específiques. També demanen "més empatia", "perquè nosaltres no volem estar així, nosaltres volem estar com estàvem fa tres anys" apunta Gonzalez, que subratlla que "fa tres anys que estic malalta".