El BalcóEl Balcó
Sociedad

"Ara el repte és ser feliços, però primer hem d'assimilar la Marató"

L'Àlex Roca i la seva companya, la Mari Carme Maza, expliquen a 'El Balcó' que ahir es va convertir en el primer atleta amb una discapacitat del 76% en completar una marató

"Ara el repte és ser feliços, però primer hem d'assimilar la Marató"

"Ara el repte és ser feliços, però primer hem d'assimilar la Marató"

11:32

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1679338904742/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

L'arribada a meta dels maratonians és sempre molt emocionant. Cada expressió, cada gest de dolor, somriure, plors, o incredulitat. Tots s'han enfrontat als seus propis límits recorrent els mítics 42 kilòmetres, 195 metres. Tot i que ahir eren més de 15.000 els que van córrer a la Zurich Marató Barcelona, només un d'ells ha marcat un abans i un després. Amb una marca de 05:50:51, l'Àlex Roca s'ha convertit en el primer atleta amb una discapacitat del 76% en completar una marató. L'Àlex té paràlisi celebral des que amb sis mesos va patir una encefalitis viral. Per aquest motiu, l'Àlex s'ha de comunicar a través del llenguatge de signes i la Mari Carme Maza, la seva companya, és l'encarregada de fer-li d'intèrpret a banda d'acompanyar-lo sentimentalment en el seu dia a dia.

L'Àlex explica que després d'acabar la Marató: "caminar sigui una cosa difícil de descriure". Tot i que haver aconseguit una fita històrica és tot un orgull, els cruiximents de l'endemà són indescriptibles. Malgrat que fa tot el dia que està concedint entrevistes, el jove atleta considera molt necessària totes i cadascuna d'elles perquè els mitjans "són el vehicle que difon el missatge". Amb tot, l'Àlex explica que està molt agraït per totes les trucades rebudes i que l'ajuda a conscienciar a més de fer-li baixar pulsacions: "no pots parar", diu el corredor que afegeix que després d'una marató "has de fer una parada progressiva".

Mari Carme Maza

"No és perquè no mengi"

L'atleta explica que el més difícil ha estat treballar la nutrició i la hidratació. En l'últim entrenament, que era de 30 quilòmetres, se li va quedar enganxat un dolç de xocolata: "va ser molt dur adonar-me que no podia ingerir sòlid durant la Marató". Malgrat tot, el jove ha estat acompanyat durant tota la cursa pels seus amics que tenien, fins i tot, "apuntat al braç" què havia d'ingerir durant la marató. En aquest sentit, ha reconegut que hi havia la possibilitat que no pogués acabar la cursa: "sabíem que potser no podríem superar certs murs, que el cos no em tirés o que la hidratació no funcionés".

L'Àlex Roca té disfàgia una malaltia que li dificulta empassar-se els aliments i fa que el seu cos necessiti més temps i esforç per moure aliments i líquids de la boca a l'estómac. "No és perquè no mengi", bromeja l'atleta en referència al seu cos prim. De fet, el corredor ens ha explicat que si tingués un pes més elevat, el seu peu no podria aguantar-ho. "Tinc el peu molt corbat", explica l'Àlex que afegeix que: "els metges em deien que no podria ni caminar". Però ell és tot un exemple de superació. Els metges li van dir que no podria córrer ni un quilòmetre. Ahir en va fer quaranta-dos.

"Des de petit la gent m'ha dit que no podria fer moltes coses", explica l'Àlex. Quan era més petit, a l'escola, era un amant del futbol. Farà cinc anys que va fer la seva primera cursa, el 2016. Un triatló que li va canviar la vida. "Ara el repte és ser feliç", diu el jove que assenyala que també li toca assimilar la darrera fita i que no pot deixar els seus amics de costat.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00