Una guingueta a tocar del MNAC: tapadora de tràfic d'armes o negoci d'èxit?

Barcelona

Una guingueta, una família i una col·lecció d’armes. És la combinació que s’ha jutjat aquest dimarts a l'Audiència de Barcelona. La fiscalia demana cinc anys de presó i un milió d'euros de multa a una mare i un fill, acusats de blanquejar diners del tràfic d'armes, fent servir com a tapadora presumptament una guingueta al costat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Els acusats admeten que movien diners en negre i que havien comprat en efectiu múltiples propietats, però asseguren tots els diners provenien de l'activitat del bar.

Es tracta del Bar Nuri, una guingueta que hi ha a poques passes del MNAC, a la muntanya de Montjuïc, i que, segons la fiscalia, ha servit als acusats per camuflar diners del tràfic d'armes des de 1998, quan la mare de la família va obtenir la llicència municipal per explotar el negoci. Durant 14 anys, hi van treballar pare, mare i fill sense descans. "Obrien tots els dies de l'any, de sol a sol", ha remarcat la defensa. Segons els acusats, facturaven uns beneficis nets de 180.000 euros l'any, és a dir, 15.000 euros al mes.

Pisos, garatges i vehicles, comprats en efectiu

En paral·lel, pare i fill havien convertit casa seva en una armeria. Col·leccionaven pistoles, ametralladores, munició i armes de guerra. Tots dos van ser condemnats en fins a tres ocasions i van passar per la presó. El pare, J.A.E, va ser condemnat l'any 1997 a un any de presó per tinença d'armes i al 2006 a quatre anys de presó per dipòsit d'armes. Al 2013, l'Audiència va imposar una pena més alta al fill: cinc anys de presó per dipòsit d'armes de guerra, munició i explosius. Va passar dos anys i mig entre reixes i va quedar en semillibertat.

Durant la darrera dècada, els acusats van comprar diversos domicilis a Sant Vicenç dels Horts i Lliça de Vall, a més d'almenys sis vehicles, un parell de motocicletes i pàrquins. Van pagar-ho tot en metàl·lic. La fiscal, Pilar Izaguerri, no es creu que la família pogués pagar centenars de milers d'euros en efectiu de vendre tapes i refrescs als turistes. "Per molt que treballessin tots els dies no podien acumular tant de patrimoni", ha assegurat la fiscal. La defensa diu el contrari: que els beneficis que treien en metàl·lic del bar eren suficients per cobrir despeses. "Ni tots els diners bruts són negre, ni tots els diners negres són brut", ha recordat l'advocat Cristóbal Martell, que defensa a la família juntament amb l'advocat Arnau Xumetra.

Fins a 6.000 euros d'ingressos diaris

El tribunal té dues explicacions sobre la taula i ha de decidir: si els diners sortien del mercat negre o si el Bar Nuri era un negoci d'èxit i els seus amos preferien guardar els diners a casa en bitllets, enlloc del banc. Els processats insisteixen que tots els seus ingressos sortien el quiosc que tenia deu taules amb 40 cadires. Asseguren que la caixa diària era com a mínim de 600 euros, però que les nits de concerts, podien arribar a facturar 6.000 euros al dia.

La Fiscalia discrepa d'aquestes xifres i manté que l'explotació del quiosc-bar va comportar-los 856.222 euros durant 14 anys, i que en paral·lel s'enriquien amb la venta d'armes fins a manipular una fortuna d'un milió i mig d'euros. La defensa manté que els acusats van poder defraudar a Hisenda, declarant menys diners dels que cobraven, però no a través de cap activitat il·legal.

La defensa ha aportat al judici un informe pericial econòmic que conclou que el bar podia generar fins a 70.000 euros de beneficis nets en tres mesos, càlcul que ha basat en el facturat entre agost i octubre de 2012, quan la família que regentava el negoci ja deixava constància de les seves vendes a través dels tiquets de caixa. La peça clau de l'acusació, la inspectora de l'Agència Tributària no hi està d'acord. Admet que aquests marges de benefici no són "desorbitats" però que per manipular una fortuna com la de la família "no haurien d'haver consumit res en quinze anys. Tot estalvi".