"Ens havíem citat els dos amb un únic objectiu: tenir un fill en comú"

Barcelona

L'adopció, la custòdia compartida, les famílies monoparentals... són conceptes que ja s'han instaurat al nostre vocabulari des de fa anys com a alternativa a les famílies tradicionals. Ara sona un nou concepte: la copaternitat. Es tracta d'una nova manera de ser pare o mare: quan dues persones decideixen tenir un fill en comú, sent les dues els pares biològics i legals, però sense ser parella. Dues persones, a més, que abans no es coneixien, no tenien cap relació d'amistat. Es coneixen, precisament, amb l'objectiu de tenir un fill comú si així ho decideixen els dos, i triar com organitzar-se per criar-lo, això sí, tots dos progenitors formant part de la vida de l'infant.

És un fenomen relativament nou i poc conegut a casa nostra, una mica més estès a països com els Estats Units o el Canadà, on hi ha aplicacions com Modamily, que tenen fins a 2.000 persones o Family By Design, amb un miler de registrats. Una de les impulsores aquí a Catalunya és la Carmen Balaguer, que ha creat 'Copaternidad', una agència que es dedica a posar en contacte les persones que volen tenir un fill d'aquesta manera i acompanyar-les durant tot el procés, ara tenen 120 persones. Una d'aquestes persones, és en Jordi (nom fictici), que començarà d'aquí poc el procés de l'embaràs amb la que serà la mare del seu fill.

"Ens vam conèixer a finals d'agost... principis de setembre de l'any passat", explica el Jordi. El primer que va fer va ser contactar amb la Carmen, es van citar i ella li va fer una entrevista per saber com era i buscar una persona afí al seu caràcter. Mentrestant, ell es va apuntar a un taller de cuina amb persones que també volen ser pares i mares amb la copaternitat. "Al cap de molt poques setmanes, em truca i em diu que ha trobat una noia amb qui podem tenir una certa afinitat". El Jordi explica que el primer dia que es van citar, a Sabadell, ell estava molt nerviós, perquè mai havia tingut una cita a cegues, però la trobada va anar molt bé, tots dos van sortir amb molt bones sensacions: "estic triant la mare dels meus fills", recorda pensar el Jordi.

Quan al principi no et coneixes amb algú, "et planteges temes, pors, inseguretats", diu el Jordi, però a mesura que vas coneixent a aquella persona la cosa canvia: "Ens havíem citat els dos amb un únic objectiu: tenir un fill en comú". Així que les preguntes d'aquella primera trobada ara fa mig any, van ser per saber com era cadascú i quines intencions tenien davant el repte de ser pares.

Una opció més

El Jordi admet que es va "plantejar ser pare d'una forma tradicional" però que no ha trobat l'opció: "per circumstàncies de la vida sempre m'ha costat molt tenir una parella sentimental, per les meves rareses, o pel que sigui...". Afirma que la vida l'ha portat fins aquí: "jo sempre he volgut ser pare, però no he pogut trobar la parella i vaig mirar altres opcions... una de les que em va convèncer bastant era la copaternitat".

De fet, la Carmen explica que "hi ha molta demanda" de copaternitat, assegura que escolta cada dia gent que diu que està cansada de buscar parella centrats en què vulgui ser pare o mare: "quan senten parlar de la copaternitat, comencen a entendre que pots separar vida sentimental i sexo-afectiva de la vida en família". A més, la Carmen subratlla que també és una bona opció per parelles homosexuals.

Ampliar

Pel que fa als procediments legals, "tot ha d'estar per escrit" detalla la Carmen, "es redacta un acord previ a l'embaràs on posem tot en ordre, sobretot s'ha de posar per escrit que tots dos són els pares legals i s'ocupen per igual". Quan neixi, funciona com qualsevol infant amb pares separats, és a dir, signant el conveni de custòdia que hagi decidit la parella, en el cas del Jordi, custòdia compartida.

La Carmen va començar el seu projecte amb una pàgina de Facebook i, el 2021, va crear la web de 'Copaternidad', "des d'aleshores les persones s'han anat sumant al projecte i està en creixement i encara no hi ha cap parella que hagi tingut una criatura", però el procés és lent: "hi ha un embaràs, però nens i nenes encara no", explica la Carmen.