"Els actors de doblatge cobrem exactament el mateix que al 2008"

Barcelona

La feina dels actors de doblatge sempre ens ha semblat fascinant: posen veu als nostres personatges favorits, ens apropen a històries que passen lluny d'aquí, drames de Hollywood, misteris japonesos o històries d'amor a Londres. Ara, els actors de doblatge catalans estan en peu de guerra i aquesta setmana han reivindicat la seva feina a les xarxes. A través d'un vídeo fent servir imatges de pel·lícules de terror de baix pressupost, per a denunciar la precarització del sector, on inclouen el punt clau de les seves preocupacions: el bloqueig per aconseguir un conveni col·lectiu pels treballadors del seu gremi. Avui en parlem a El Balcó amb Victòria Pagès, actriu col·laboradora del programa, i actriu de doblatge des de fa quasi 30 anys, sent la veu de la Kate Beckinsale, l'Olivia Colman o la Debi Mazar; i també el president del DUB, sindicat professional d'artistes de doblatge de Barcelona, el Roger Isasi-Isasmendi, la veu del cosí Greg, de la sèrie Succesion.

Precarització del sector

"Fa 10 anys que no té conveni gràcies a la reforma laboral del PP". Victòria Pagès ha començat explicant la precarització del sector dels actors i actrius de doblatge, que va començar com "un sector molt sòlid i ben pagat", però que "ha anat a la baixa". Els motius són, segons ha denunciat l'actriu, que no tenen "un marc legal ni un conveni" on es puguin defensar del "mercat lliure". Durant aquests 10 anys, els treballadors no han pogut ajustar-se a les pujades de l'IPC: "cobrem exactament el mateix des del 2008", lamenta l'actriu".

A banda, els "sous són transversals, tothom cobra el mateix", és a dir, que el seu sou dependrà de les frases que diguin. Cosa que també destaca Isasi: "no percebem nòmina regular, cada mes va en funció de les línies que fem". Per calcular els sous es divideixen les pel·lícules en takes, que són 5 línies de guió: "qui xera més, té més takes, per tant, els protagonistes es guanyen més bé la vida", detalla Pagès. I se li suma la CG (convocatòria general), que seria el trasllat. Això, però, ho han hagut de consensuar empresa a empresa, intentant "assolir un pacte per cada estudi", perquè aquests respectin el conveni antic que hi havia abans de la reforma laboral dels populars.

Xocs amb els sindicats majoritaris

Actualment, la situació és la següent: tant el sindicat DUB, del sector del doblatge, com les patronals, estan preparats per iniciar la negociació i signar un conveni col·lectiu, però es troben en "una situació de bloqueig inaudita i rocambolesca", lamenta l'actor, que afegeix que la DUB existeix des del 2019 per "posar fi a aquesta situació de desemparament". El problema, explica Isasi, és que per negociar un conveni col·lectiu "legalment calen els sindicats de classe", que en aquest cas són Comissions Obreres i UGT.

Els actors de doblatge catalans consideren que els dos sindicats majoritaris estan expressament bloquejant aquesta negociació: "nosaltres, com a sindicat de sector, no podem ni començar les negociacions ni constituir la mesa". L'actor, a més, ha recordat que a Madrid, fa 3 anys aquests dos sindicats sí que van permetre signar aquest conveni "sense cap mena de conveni".

En declaracions a El Balcó, CCOO ha justificat que mai s'han negat construir la taula de negociació i que el problema és "com fer-ho", ja que creuen que cal incloure tant el personal artístic com el tècnic. El secretari d'acció sindical de la federació de serveis a la ciutadania del sindicat, Carlos Díaz, manifesta que"el conveni col·lectiu ha de recollir els dos col·lectius" i que no entenen la lògica de negociar-los per separat. En canvi, els actors consideren que semblen "conillets d'índies", ja que "en altres branques artístiques, el conveni dels actors sempre està separada dels tècnics", ja que "són feines diferents", explica Pagès.