"No he volgut pintar un desequilibri enfollit"
Maria Mercè Roca aborda la malaltia mental a "Marí", una novel·la d'arquitectura senzilla però plena d'imatges i moments potents
:quality(70)/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisaradio/N5KZPCMLPNFBJKIGV4VZHD6SIA.jpeg)
Maria Mercè Roca, escriptora
16:33
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1684228330123/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Girona
La novel·la es titula 'Marí' però Maria Mercè Roca reconeix que es podria haver dit perfectament 'La veu', que hi és fins i tot abans del naixement de l'aparent protagonista, la Marí, i que dicta els seus passos des que un fet traumàtic obre una esquerda al cervell d'aquesta noia fins aleshores aparentment normal.
Una veu que va guanyant poder a mesura que la Marí va perdent autonomia i que descobrim que és la càrrega genètica que uneix aquesta jove amb un personatge misteriós, la Lliberata, del que només en sap els detalls que li explica l'avi Just mentre li descobreix els secrets de la fotografia i del revelat.
Amb un text de volguda senzillesa, Roca ens ajuda a aterrar en un món tan complex com el dels trastorns mentals i teixeix un relat que, per moments, ens pot arribar a confondre i a fer dubtar de la realitat en la mateixa mesura que ho fa la Marí.
Avui n'hem parlat a l'Aquí Girona.