Confirmen els 18 anys de presó per a l'home que va executar a trets un empresari a Lloret de Mar
El Tribunal Suprem desestima el recurs de la defensa i manté, com ja va fer el TSJC, que hi ha proves suficients per condemnar-lo.
:quality(70)/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisaradio/3CPGPSPUIRBUVA7MP2PW2FMHNM.jpg)
El condemnat, Zhirayr Abrahamyan, durant el judici pel crim de Lloret que es va celebrar a l'Audiència de Girona. / ACN
Girona
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 18 anys de presó a l'home que va executar a trets un empresari a Lloret de Mar (Selva) el 13 de setembre del 2012. La sentència desestima el recurs que havia presentat la defensa per anul·lar un testimoni que no va declarar durant el judici i argumentar que no hi havia proves suficients per condemnar.
L'alt tribunal espanyol, seguint el que ja va fer en el seu dia el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, referma la sentència que va dictar l'Audiència de Girona: 17 anys de presó per l'assassinat i 1 any de presó per la tinença il·lícita d'armes per Zhirayr Abrahamyan. Per al jurat popular, va quedar provat que l'acusat i la víctima van quedar en un descampat proper a l'antic col·legi Can Barnés per resoldre un conflicte que tenien i que, un cop allà, el processat va engegar a traïció cinc trets contra la víctima, que no va tenir cap possibilitat de defensar-se.
Fugida
El cas no va arribar a judici fins el febrer del 2022 perquè, després del crim, l'aleshores acusat va fugir de Lloret de Mar i no el van localitzar fins el mes d'abril del 2017 a València. Segons Abrahamyan, va marxar perquè tenia por de la màfia russa però no s'hi ha donat credibilitat.
La sentència descarta un per un els arguments de la defensa, que volia anul·lar la declaració d'un testimoni que no va comparèixer al judici però de qui es va llegir la seva declaració. A més, també argumentava que la prova indiciària no era suficient per sustentar una condemna.
El Suprem ho rebutja. En relació al testimoni, exposa que, fins i tot prescindint-ne, el jurat popular va comptar amb dos testimonis més que van donar la mateixa informació, explicant que acusat i víctima havien tingut un conflicte previ i que aquell vespre havien quedat per trobar-se. També recull altres indicis que apuntalen la condemna i afegeix que el jurat no va considerar creïbles les explicacions de l'acusat.
A més, el Suprem també inclou que a tots aquests indicis s'hi sumen "els problemes previs" que hi havia entre els dos homes, fins al punt que el processat li va clavar un cop de puny a la víctima dos mesos abans, el 17 de juliol del 2012.
