"Quan em van dir que la meva filla estava malalta, em vaig sentir molt culpable"

Barcelona

Quan una malaltia crònica es cola dins una família tot s'altera. I de sobte, la mare, el fill, l'avi, la tieta, el germà o un amic, passa a convertir-se en cuidador. Canvien els horaris, les prioritats, i qui sap si la vida somiada o pensada. El malalt crònic i, així ha de ser, té el seu cuidador. Però qui cuida el cuidador? Una d'aquestes persones és la Marta Torras, psicòloga i creadora d'un programa pioner anomenat Sentim; que consisteix a organitzar teràpies de grup amb persones que tenen a càrrec seu malalts crònics. Organitzen trobades on els cuidadors poden compartir les emocions i les pors que els genera la situació que viuen. L'objectiu més important és que cap d'ells s'amagui darrere la malaltia. A El Balcó n'hem convidat a dos d'ells, la Maite, amb una filla amb un trastorn de conducta alimentària, i la Toñi, amb un fill amb problemes de mobilitat, equilibri i parla, arran d'un tumor cerebral.

Última prioritat

"Quan algú es posa a cuidar algú altre, no pensa que també l'han de cuidar, tot passa per davant", explica la Marta Torras, que dirigeix les teràpies de Sentim. S'ha d'imaginar una rotllana de gent, on cada família va expressant l'única cosa que comparteixen: les emocions. "Una de les normes és que no podem parlar de la malaltia, parlem d'emocions, de com ens sentim", explica la Maite, que assegura que n'ha "après molt". Quan comença la teràpia, les famílies parlen sobre què ha passat aquella setmana i com s'han sentit.

La Mar, la filla de la Maite, té 18 anys, i fa dos anys i mig que la van diagnosticar amb anorèxia. Aleshores va passar a estar ingressada dotze hores al dia a Sant Joan de Déu, on van descobrir aquests grups de teràpia. En rebre el diagnòstic, la Maite va passar a ser la seva "segona o tercera prioritat", i l'emoció que la dominava era la culpabilitat: "quan em van donar el diagnòstic, primer em vaig sentir molt culpable". La pregunta que ressonava al seu cap era: "com havia arribat a aquell punt sense poder evitar-ho". La seva filla, també se sentia així perquè sentia que "havia provocat" totes les discussions que hi havia a casa.

Ampliar

Malgrat que el seu fill Aidan té una malaltia completament diferent, la Toñi està en una situació molt similar a la de la Maite: "porto nou anys dedicada exclusivament a ell". Tot i que té dos fills més, des que li van diagnosticar un tumor cerebral a l'Aidan, la Toñi s'ha bolcat al 100% amb ell. Van començar fa sis anys amb les teràpies i ara, que han marxat a Alemanya, segueixen online: "no ens perdran de vista". La teràpia li va molt bé a la Toñi, que fins ara no s'havia adonat que ella "també necessita cures".

Aprendre

Amb aquestes teràpies s'aprèn moltes coses, com saber identificar les emocions i expressar-les. Al principi, a la Maite li costava molt, però el grup de teràpia l'ha ajudat a obrir-se i sentir-se "escoltada". Abans ho parlava amb familiars i companys de feina, però no compartien el mateix, en canvi, amb les famílies de Sentim, creu que poden entendre's perquè viuen el mateix dol: "la ràbia o la tristesa, igual que jo". La Marta Torras, la seva psicòloga, ha detallat que aquestes emocions són normals, i hi ha afegit la por. La seva feina és fer que "tothom en parli" i que ningú se senti jutjat: "no es dona consells, simplement es deixa que les emocions flueixin".

Ampliar

La Toñi, per la seva banda, ha après, a part de cuidar-se, una "lliçó de vida", gràcies al seu fill: "m'ha ensenyat el valor de viure amb un somriure". Perquè a les teràpies l'Aidan és "el nostre crac", ha apuntat la Marta Torras. De fet, porta molt bé la seva malaltia, i dins de Sentim ha deixat de ser el "noi introvertit" que era, ja que l'espai li ha donat un "altaveu" per expressar les seves emocions.