L'estat pagarà la planta dessaladora del Foix amb una inversió de 190 milions d'euros
Ho avança SER Catalunya: a part de finançar la dessalinitzadora de Blanes, el ministeri també assumirà la de Cubelles, fent una inversió total de 480 milions
/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisaradio/GIKMJMPI4RESLNV63GIGGXCDZM.jpg)
Una dessalinitzadora. / Agència Catalana de l'Aigua.
Barcelona
Dessalar i regenerar aigua són els dos puntals del govern a llarg termini per fer front a la sequera. Així ho porta afirmant des de fa mesos el president Aragonès, i també el conseller d'Acció Climàtica David Mascort. Per avançar en aquests dos àmbits, hi ha projectades dues noves plantes dessalinitzadores: una a La Tordera (Blanes) i una altra al Foix (entre Cubelles i Cunit). Finalment l'estat assumirà la construcció de totes dues, amb una inversió total de 480 milions d'euros.
SER Catalunya pot avançar que el ministeri de Transició Ecològica finançarà també la planta del Foix, així ho han informat fonts d'Aigües del Ter Llobregat a aquesta redacció i ho han confirmat fonts del ministeri. D'aquesta manera els dos puntals per doblar la capacitat de dessalinitzar seran assumits pel govern central: l'ampliació de la Tordera (que ja estava anunciada (290 milions d'euros d'inversió i previsió de començar a donar servei el 2028) i la construcció de la de Cubelles (190 milions i llesta per estar en funcionament, com a molt tard, el 2030).
Amb les dues plantes en funcionament, es podran generar 160 hectòmetres cúbics anuals d'aigua dessalinitzada, del doble que avui dia, l'equivalent al pantà de Sau ple fins al capdamunt.
/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisaradio/PWNO3P67DFCYVBPOOEGUVOLJPI.jpg)
Embassament de susqueda.
La dessaladora de la Tordera s'hauria de posar en marxa el 2028, la Generalitat assegura que ja té el permís ambiental i està treballant per fer les expropiacions de terreny, però falta que el ministeri faci la licitació, que amb el govern en funcions havia quedat aturada. A més a més, com que l'estat controlarà les obres, haurà de fer el seu propi permís ambiental, fet que pot endarrerir una mica la posada en marxa de tota la maquinària necessària per construir la planta.
Pel que fa a la del Foix, hauria d'entrar en funcionament el 2030, i en aquest cas s'està fent l'exposició pública del projecte, que no està acabat. En aquest cas també s'hauran d'expropiar terrenys però en aquest cas serà més senzill perquè és d'un únic propietari. El permís ambiental no està fet, però fonts d'ATLL asseguren que no hi haurà cap problema al tractar-se d'una infraestructura imprescindible.
Conexió amb dos sistemes d'abastiment
La construcció de la planta del Foix és especialment estratègica, ja que per la seva ubicació podrà subministrar aigua alhora al Consorci d'Aigües de Tarragona, per abastir la Costa Daurada, i al sistema Ter-Llobregat, que dóna servei a gran part de la província de Barcelona. Aquest doble joc serà clau en els moments d'escassedat com l'actual, ja que permetrà donar metres cúbics d'aigua variables depenent de qui tingui menys reserves.
De fet, la captació artifical d'aigua ja és cabdal per mantenir el subministrament, ja que, per exemple, menys del 30% de l'aigua de Barcelona i l'AMB prové dels embassaments. Aquesta setmana també es preveu que l'AMB confirmi el seu augment de preus a la tarifa com a conseqüència de l'encariment dels mètodes de captació.
En una setmana que estarà marcada per la declaració de pre-emergència per sequera demà dimarts, el govern ha anunciat també els últims dies els seus plans per regenerar aigua, passant del 30% actual al 70%. El govern té fet un pla per destinar 400 milions a reutilitzar l'aigua. L'objectiu és aprofitar al màxim les aigües brutes, sometre-les primer a depuració, retornar-les als rius i després potabilitzar-les. Aquest sistema ja està en marxa al Llobregat i l'objectiu és estendre'l al Besòs.
Sobre la firma

Oriol Soler Pablo
Redactor de informativos en Ràdio Barcelona, especializado en medio ambiente, biodiversidad y emergencia climática. Ha cubierto temas de vivienda y exclusión social, y también fue responsable de la información de Barcelona, desde la política municipal hasta las historias en las calles. A veces ayuda en tareas de edición en Hoy por Hoy Catalunya.