Sociedad

Els punts lila es consoliden a Barcelona: creixen un 60% en tres anys

A la província, s'han instal·lat més de 110 espais d'atenció i informació sobre actituds masclistes i LGBTI-fòbiques el 2023

REPORTATGE. Creixen els punts lila a la província de Barcelona

REPORTATGE. Creixen els punts lila a la província de Barcelona

02:56

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1701523887980/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

Barcelona

Els punts lila, espais d'atenció i informació sobre actituds masclistes, LGBTI-fòbiques i comportaments sexistes, es consoliden a la província de Barcelona. En tres anys, els que s'han instal·lat han crescut un 60%. Llavors, una setantena de municipis van demanar tenir-ne. Ara, 110. Hi ha dos motius principis que expliquen el perquè d'aquest creixement. D'una banda, perquè són eines que els ajuntaments consideren útils. De l'altra, perquè cada vegada són més fàcils de sol·licitar.

Enguany, més de 4.000 persones han passat per algun punt lila a la província de Barcelona. La majoria són dones joves que hi han anat per demanar informació. Tot i això, també n'hi ha deu que han hagut de ser ateses per violència física, sexual o verbal. Vuit d'aquestes les han acompanyat directament a la policia o a un espai segur per rebre ajuda. També aquest any tots els municipis que n'han demanat n'han tingut. Són municipis que han comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona perquè els deixés la carpa o els dinamitzés l'espai.

A banda dels pobles i ciutats que sol·liciten aquest servei a la Diputació, també hi ha altres entitats que n'han muntat. Per tant, realment, els punts lila a la província són més de 110. Des de les associacions, tenen clar quina és la utilitat d'aquests espais: "que no siguin les persones que pateixen agressions les que hagin de marxar de la festa. És el que passa quan no hi ha un protocol darrere o quan no podem donar resposta a les agressions" diu Anna Sala, de l'associació pels drets sexuals i reproductius. Sala explica què esperen dels ajuntaments: "no col·loquem el punt lila pel mateix punt lila i per fer el check. Per dir que l'hem col·locat".

La coordinadora del projecte punts lila a l'entitat assegura que, a vegades, s'han trobat consistoris que només volen contractar el servei per dues hores en festes que duren dies sencers. Per això, reconeix que amb el temps han après a dir que no i a comprovar si darrere d'aquests ajuntaments hi ha un compromís real contra les violències masclistes i LGBTI-fòbiques.

Precisament, les associacions diuen que aquests espais són una acció més d'un protocol sencer per prevenir i abordar les violències. "Quan es fa un punt lila hi ha d'haver un teixit. No pots anar allà amb un estand, vinc i poso una paradeta. Forma part d'una estratègia conjunta" detalla Margarida Fité Girvés, responsable de l'àrea de formació i de prevenció de Dones amb Empenta. També que el fet que hi hagi un punt lila en una festa, un esdeveniment o un concert fa que els espais siguin més segurs i és més difícil que hi hagi agressions. "Pot arribar a evitar-les. Hi ha més ulls mirant. És més difícil tot plegat, però això no vol dir que no n'hi hagi" comenta Fité.

L'evolució dels punts lila

Els punts lila fa temps que existeixen, però les entitats situen el seu "boom" entre els anys 2016 i 2017. En part perquè anys enrere no es parlava de violències masclistes i LGBTI-fòbiques de la manera com es fa ara. "El canvi és que ho diem en veu alta. Cada cop més" resumeix Fité, de Dones amb Empenta. I Sala, de l'associació pels drets sexuals i reproductius explica que abans "hi havia certa normalització d'actituds que es donaven de festa, però que en realitat són mostres de desigualtat i control". Més enllà del color lila, aquests espais també s'identifiquen - i s'identificaran cada vegada més - per ser, també, de color irisat en representació de la comunitat LTBIQ+.

Totes dues treballen, entre altres coses, en informació i prevenció des de punts lila, però coincideixen que l'idela seria que algun dia aquests espais poguessin desaparèixer: "Hi haurà un moment que potser ja estarem prou sensibilitzats i ja no seran necessaris". De moment, però tenen clar que hauran de continuar treballant-hi.

Gemma Alegrí

Gemma Alegrí

Redactora d'informatius a la Cadena SER. Ara, informació de Barcelona i àrea metropolitana: política...

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00