La segregació escolar a Catalunya es redueix un 20% en cinc cursos
La síndica de greuges alerta que cal fer "un pas més" i assegurar que la segregació no es trasllada dins dels centres educatius. Giménez Salinas ha presidit aquest matí al parlament la vuitena reunió de seguiment del pacte contra la segregació signat l'any 2019
Barcelona
La síndica de greuges demana continuar avançant en el pacte contra la segregació, que en cinc anys ha permès reduir un 20 % el nivell global de segregació escolar a Catalunya i rebaixar sensiblement la xifra d'escoles on més de la meitat dels alumnes són de famílies procedents d'altres països.
L'informe de seguiment del Pacte contra la segregació que va impulsar la Sindicatura de Greuges i que el març de 2019 van signar la Generalitat, tots els grups de l'arc parlamentari llevat de PP i la CUP, les associacions municipalistes i més d'un centenar d'ajuntaments constata que s'ha reduït 10 punts percentuals a primària i 7 punts percentuals a secundària el nombre d'alumnes que haurien de canviar (hipotèticament) de centre per assegurar que la composició social de les escoles i els instituts fos com la dels barris on estan ubicats. Si s'analitzen les dades municipi a municipi, la reducció de la segregació és encara més significativa, del 35%, tot i que hi ha ajuntaments com Molins de Rei, Ripollet, Tarragona, l’Arboç, Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Sant Boi de Llobregat on les diferències entre centres encara són importants.
El document apunta que s’han aplicat 13 de les 30 mesures previstes al pacte i assenyala que prop de 250 centres continuen altament guetitzats. La síndica Esther Giménez-Salinas, ha valorat positivament la feina feta "estem en el bon camí" però ha destacat la necessitat d'impulsar una segona fase del pacte per combatre la segregació dins dels mateixos centres: "si un cop traslladem a determinats infants a determinats centres, es tornen a reproduir els mecanismes de segregació, guanyem poc".
Cal assegurar l'ascensor social
La síndica de greuges alertava que la majoria dels alumnes en risc de pobresa són de famílies nouvingudes i que l'escola és el primer lloc on decidim quin paper volem que tinguin dins de la societat. "A l'àmbit educatiu, aquests alumnes arriben més tard a l'escola i abandonen abans. Així és molt difícil que l'ascensor social funcioni" deia Giménez Salinas.
En aquest sentit, la síndica demana analitzar com s'atén els alumnes que van a escoles que fins ara tenien pocs estudiants amb risc de pobresa o de famílies estrangeres, per assegurar que els ofereixen les mateixes opcions que a la resta, evitant solucions com ara l’agrupament d'alumnes per nivells, o la derivació preferent d'aquesta tipologia d'alumnes a programes de diversificació curricular o cap a itineraris més professionalitzadors. Aquí, la síndica fa una crida a totes les entitats signatàries del Pacte contra la segregació per definir noves mesures per combatre la segregació escolar interna i optimitzar la gestió de la diversitat social creixent. Això suposaria, segons la proposta de la síndica, crear una comissió d’estudi sobre l’acollida de l’alumnat des d’una perspectiva antiracista, incorporar mesures per combatre el racisme o sumar al pacte a la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme, que depèn de la Conselleria d'igualtat i feminisme.
La consellera Anna Simó ha reiterat el compromís del govern amb el pacte contra la segregació i ha xifrat en 20 milions d'euros la motxilla extra de recursos amb què es dota aquest curs als alumnes amb més necessitats detectats a infantil 3 i 4 i a primer i segon d'ESO. Simó ha explicat que el pressupost de la Generalitat de 2023 ha destinat un total de 55 milions d’euros al desplegament del Pacte, un 56% més que els comptes de 2022. D’aquest import, 41 milions s’han destinat directament a la distribució equilibrada de l’alumnat.
Soledad Domínguez
Redactora de informativos en Ràdio Barcelona, especializada en Educación. Siempre que me dejan, me cuelo...