Centenari Ràdio Barcelona

100 anys amb la ràdio: 1953, Coca-Cola arriba a Espanya

L'historiador Xavier Carmaniu presenta 100 històries que han sonat a la ràdio i que han tingut un paper destacat en la vida del nostre país

100 anys amb la ràdio: Coca-Cola arriba a Espanya

100 anys amb la ràdio: Coca-Cola arriba a Espanya

03:03

Compartir

El código iframe se ha copiado en el portapapeles

<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1714985852728/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

El 1953 la Guerra Freda marcava l’actualitat: va ser notícia la mort del màxim dirigent de la Unió Soviètica, Iosif Stalin, l’execució del matrimoni Rosenberg als Estats Units, acusats de ser espies de Moscou. La signatura de l’armistici entre les dues Corees per aturar el conflicte que havia començat el 1950.

I a Espanya, Franco aconseguia acabar amb l’aïllament internacional gràcies a la signatura del Concordat amb el Vaticà i de l’anomenat Pacte que Madrid amb diplomàtics enviats per Washington que que obria una nova etapa entre el Palacio del Pardo i la Casa Blanca.

Aquell mateix any el director Luis Garcia Berlanga va retratar irònicament l’entusiasme espanyol pels americans amb “Bienvenido Mister Marshall”. I mentre als cinemes s’estrenava aquella pel·lícula, a Barcelona es fabricava la primera ampolla d’un altre símbol americà: la coca-cola.

El 1928 l’empresa “Espumosos el Rayo” ja havia distribuït el producte a terres catalanes, però amb la guerra civil els americans s’havien retirat del mercat espanyol. Tot va canviar a partir dels 50, quan l’empresari Santiago Daurella va obtenir el permís de la marca per produir aquella beguda, aquí. Ho recordava ell mateix, el 1968, quan va rebre “La llave de Barcelona”, un premi instaurat pel periodista Manuel Tarín des de EAJ1.

Durant el discurs d’acceptació del guardó, Daurella declarava el seu amor per la ciutat i, entre altres coses, explicava el trajecte que feia cada matí creuant-la per anar a treballar.

La bona sintonia amb el règim el va ajudar a fer negocis amb els americans, però també és cert que ell, juntament amb la seva família, van tenir l’habilitat d’aconseguir respondre a l’exigència imposada per la seu central de la marca, que controlava al mil·límetre tot el procés de fabricació. I d’això n’estava especialment orgullós.

Per cert, la clau de Barcelona és una distinció que encara es dóna per reconèixer les personalitats que han fet alguna cosa remarcable per la ciutat.

Pel que fa a Daurella va morir el 1974, però els seus hereus segueixen a Barcelona, des d’on continuen fent avançar els seus negocis relacionats amb aquesta especialitat, de la que, com hem sentit que deia el propi Daurella, no direm el nom perquè no sembli que fem publicitat.

 
  • Cadena SER

  •  
Programación
Cadena SER

Hoy por Hoy

Àngels Barceló

Comparte

Compartir desde el minuto: 00:00