L'hospital de les joguines, el lloc on la infància té una segona vida
La Noemí Batllori arregla nines, peluixos o futbolins antics que són insubstituïbles
L'hospital de les joguines, el lloc on la infància té una segona vida
15:31
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
<iframe src="https://cadenaser.com/embed/audio/460/1716832247288/" width="100%" height="360" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>
Barcelona
Mirem d'arreglar-ho i reparar-ho tot, o això intentem quan es tracta d'una peça o un objecte que ens importa. I què és més important per a un nen que la seva joguina? Quants records i vivències hi ha al darrere d'un peluix, un tractor de plàstic, una nina o un garatge de cotxes? I què passa quan aquestes joguines es trenquen o es fan malbé? A El Balcó hem trobat un hospital de joguines on poden tornar a néixer i tenir una segona vida.
L'hospital de les joguines es troba al barri de Gràcia de Barcelona, i la Noemí Batllorí és l'encarregada de curar, com ella diu, les joguines que la gent porta. Ella rep al seu taller joguines que estan deteriorades o que s'han trencat per algun motiu, i les tracta com si entressin ingressades a un hospital. Són pacients que queden un temps a l'hospital, i quan ja tenen les millores necessàries, reben l'alta i tornen amb les seves famílies.
Ingrés, atenció, cura i alta
La Noemí no es refereix al seu lloc de feina com a taller, sinó com a “hospital”, ja que el procés que segueixen les joguines quan arriben és semblant al d’un centre hospitalari. Ella els hi fa una fitxa hospitalària i la joguina queda ingressada. Durant el temps que roman a l’hospital, la Noemí envia algunes fotos al propietari de la joguina, tot i que reconeix que “si veiessin el peluix obert de dalt a baix, els agafaria un atac”.
La seva feina varia molt segons el tipus de joguina que ha d’arreglar. Per exemple, si és una nina antiga ha de canviar les gomes de dins i si és un peluix potser només ha de canviar l’escuma i tarda menys. Ara està arreglant un peluix que està “destrossat”, perquè el va mossegar el gos d’un veí: “Segur que li quedarà alguna hèrnia”.
La Noemí és maquetista de formació, i va començar amb aquest projecte fa uns anys, quan la seva filla era petita i se li va trencar una joguina: “Va tenir un gran disgust, i vam fer com que la portaven a l’hospital per arreglar-la. Vaig pensar que era bona idea i me la vaig anotar”. Al cap d’un temps, va recuperar aquesta proposta de cara a una campanya solidària de Nadal, va reparar les joguines d’alguns amics i fins ara.
Dues històries emocionals
A El Balcó hem volgut conèixer algunes de les històries que han fet que la gent acudeixi a l'hospital de joguines. La Nadia té una filla de set anys que quan era petita estava molt lligada a un dudú, aquestes joguines que tenen forma d'animal i que acompanyen a molts nadons a les nits. Aquest dudú es va acabar deteriorant, i la Nadia va anar fins a l'hospital de joguines, on la Noemí va fer tot el possible per arreglar-ho i deixar-ho com era abans. Després d'unes setmanes de feina, la Nadia i la seva filla es van emocionar molt quan van veure com havia quedat el dudú: "Va ser com tornar-ho a veure. No esperava que anés a quedar tan bé".
Aquesta no ha estat l'única joguina que la Nadia ha portat a l'hospital de joguines. Ella és originàriament de Mèxic, i una de les seves germanes, que viu al Canadà, es va enamorar del dudú quan el va veure arreglat. Per això, en un retrobament familiar a Mèxic, li va donar a la Nadia un mico de peluix de la seva infància perquè el portés a l'hospital: "Ha recuperat la seva essència". Ara, queda pendent que li entrega.
Però no cal anar-se'n fins a Mèxic per conèixer històries com aquesta. La Roser és del barri de Gràcia, i va portar una nina de porcellana que tenia molt valor per la família, ja que va ser un regal de la seva mare. Amb el temps es va deteriorar, i quan la Noemí va arreglar aquesta nina va ser com un viatge en el temps en el qual va retrocedir i va tornar a la seva infantesa: "Quan la vaig veure amb el vestit ben posat, vaig pensar que era com les nines fa 70 anys".
Per la Noemí és molt gratificant veure com la gent parla de les seves joguines. "Hi ha una implicació emocional" que fa que la gent estigui 100% "disposada a arreglar-lo", en lloc de comprar una nova joguina: "Estan disposats que facis el que toca, no tenen pressa, és molt agraït". Ara bé, també ha destacat que hi arriben col·leccionistes, que volen vendre la joguina, i que acostumen a ser "més capritxosos i exigents", fins i tot "regategen el preu".
Fer la teva pròpia joguina
A l'hospital de les joguines també s'hi fan tallers per a nens. La Noemí va començar anant a centres cívics, però era complicat "portar certs materials" perquè no sabia quines joguines portarien els infants. Ara hi continua anant per explicar el projecte i els valors que l'acompanyen, però per aprendre a arreglar les joguines cal anar fins al taller.
És com una extraescolar, on els infants poden arreglar o construir la seva joguina: "Un està fent un circuit per caniques, un altre, animals amb cordes". I mentre construeixen i arreglen, també gaudeixen d'històries com les de la Roser i la Nadia, que arriben amb la seva nina i el seu peluix, disposades a tot el que calgui per arreglar-los.
