Els Mossos confirmen que des del Barça es donaven instruccions a Nicestream per publicar missatges a les xarxes

Barcelona

A mesura que va avançant la instrucció del Barçagate, que ja fa més de quatre anys que dura, es van descobrint nous detalls que reconfirmen la informació publicada pel 'Què t'hi Jugues' de SER Catalunya el 17 de febrer del 2020. Un nou informe dels Mossos d'Esquadra confirma que, des del Barça, es donaven instruccions als responsables del grup Nicestream (el conglomerat empresarial contractat pel club) per tal que es publiquessin determinats missatges a les xarxes socials a través dels perfils que gestionava el mateix conglomerat.

La policia catalana ha trobat missatges que la mà dreta de Josep Maria Bartomeu, Jaume Masferrer, enviava a Carlos Ibáñez -propietari de Nicestream- amb instruccions concretes d'intervenció a xarxes. Bàsicament, a Twitter. En l'informe dels Mossos aportat a la causa hi surt un missatge enviat per Masferrer a Ibáñez poc després que el Barça anunciés el fitxatge del lateral senegalès Moussa Wagué. Després de la polèmica oberta pel fitxatge, el qui fou cap del gabinet de presidència de Bartomeu li escriu a Ibáñez un argumentari esportiu i econòmic a favor de la incorporació, amb l'explicació que l'acompanya: "Poner músculo a este argumentario, dar duro. Es una campaña de descrédito. Entrar a saco en conversaciones y pasarme FR mañana, ok?". L'endemà, Masferrer rebia aquest FR (Flash Report), un informe amb les intervencions dutes a terme.

Ampliar

Aquests missatges, i molts dels informes de Nicestream no entregats als Mossos d'Esquadra, s'extreuen dels dispositius intervinguts per la policia catalana a diversos executius de l'etapa Bartomeu, entre els quals s'hi troba l'excap dels serveis jurídics, Romà Gómez Ponti. Als seus dispositius s'hi van trobar fins a 80 informes, 17 d'ells també trobats als dispositius de Bartomeu, documents que "inclouen milers d'intervencions a les xarxes socials, especialment a Twitter".

Ampliar

Les intervencions a les xarxes es classificaven en tres tipus:

1- Missatges positius: a favor de Barça, junta directiva, president, entrenador i jugadors.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

2- Missatges negatius: "atac, ridiculització o menyspreu envers qualsevol persona física o jurídica contrària al club, directiva, president, jugadors o entrenador". Aquestes persones eren determinades pels mateixos responsables del club. Hi havia missatges contra Joan Laporta, Elena Fort, Víctor Font, Agustí Benedito, Xavi Hernández, el periodista Ramon Besa o, especialment, el presentador del programa satíric 'La Sotana', Andreu Juanola).

3- Intevenció en enquestes: "si la votació era contrària als interessos marcats pel club, es capgirava la situació de forma que es simulés una realitat diferent".

Ampliar

Els 157 perfils falsos de Twitter

Els Mossos d'Esquadra conclouen, després de revisar centenars d'informes, que els treballadors de Nicestream operaven a Twitter amb més de 150 perfils. Concretament, els següents 157:

Ampliar

Ampliar

Informe d'actuació contra Neymar

A la vegada, Nicestream també feia intervencions especials i específiques sobre temes d'actualitat en particular. Durant el judici a Sandro Rosell per blanqueig de capitals, desenes de perfils van defensar l'expresident i van atacar altres usuaris crítics amb l'empresari barceloní. Però també es va engegar una campanya per desprestigiar Neymar Jr. temps després que el brasiler fitxés pel PSG.

Durant el litigi entre el club i el jugador, Nicestream va confeccionar una estratègia per intervenir a les xarxes. "Intervencions en la línia que marca el Barça". Els perfils havien de destacar que Neymar no mereixia cobrar una prima perquè no havia complert el contracte, així com indemnitzar el club amb 75 milions d'euros; però també havien de moure altres debats: "baix rendiment al PSG, sempre està lesionat quan és l'aniversari de la seva germana, sospites d'incompliment del Fair Play, béns embargats al Brasil, té una actitud impròpia d'un futbolista professional, va jugar amb els sentiments de l'afició del Barça, el seu pare és el causant dels seus problemes i el Barça no el troba a faltar, Dembélé és millor jugador".

Investigació al periodista Albert Llimós

Entre els informes trobats per la policia també s'hi inclou una investigació realitzada pel mateix grup Nicestream al periodista del diari ARA, Albert Llimós. Llimós va publicar, l'estiu del 2019, que des del Barça es podria haver contractat un servei d'intervenció a les xarxes socials, una informació que el mateix club va negar. Després d'aquella publicació, Nicestream va investigar el periodista per si podia trobar-hi connexions amb possibles candidats a la presidència del Barça. De fet, la hipòtesi de la investigació parteix d'una acusació: "la vinculación entre el sr. Llimós y Font son muy evidentes [sic], como así también que operan con la finalidad de perjudicar la imagen del actual presidente del FCB". La investigació va concloure que hi podia haver vincle a través de l'exdirector de comunicació del club, Albert Roura, i d'una presumpta filtració d'informació del club, assenyalant l'ex executiu Guillem Graell i l'exvicepresident Manel Arroyo com a possibles filtradors.