Evitar plantes baixes per geriàtrics, no viure en zones inundables i més educació ambiental escoles: què fer per evitar tragèdies com la Dana?

Barcelona

La crisi climàtica, amb l'escalfament del Mediterrani com un dels seus principals motors, està agreujant els fenòmens meteorològics extrems a Catalunya i a la resta de la regió. Així ho explica Maria del Carmen Llasat, catedràtica de física de l'atmosfera i experta en canvi climàtic, qui en una entrevista a l'Aquí Catalunya aborda la situació i les seves conseqüències en el futur proper.

Davant la postura dels negacionistes climàtics, Llasat subratlla que, si bé hi ha hagut episodis extrems en el passat, els estudis actuals mostren una clara relació entre l'escalfament del Mediterrani i la intensificació de les precipitacions. “Certament, hem tingut episodis amb dades fins i tot pitjors que les actuals”, admet l'experta, “però ja hem pogut demostrar amb estudis que un percentatge de la pluja que ha caigut és per l'escalfament del Mediterrani. Per tant, es pot demostrar que hi ha una part que és per això”, remarca, subratllant que el problema no és només l'existència d'aquests fenòmens, sinó la intensificació dels mateixos.

Llasat també indica que el canvi climàtic està augmentant la gravetat de les sequeres actuals. A mesura que puja la temperatura, les plantes necessiten més aigua, cosa que agreuja les condicions de sequera. “Les sequeres actuals són més greus perquè, com que la temperatura puja, la necessitat de la vegetació d'aigua és més intensa; per tant, la sequera serà més intensa”, assegura la catedràtica, advertint que aquesta situació podria tenir un impacte directe en l'agricultura i la seguretat hídrica de la regió.

Pel que fa a la mobilitat, Llasat planteja la necessitat d'un nou model de transport que redueixi la dependència del vehicle privat. “Hem de pensar que l'objectiu no és que cada persona tingui un cotxe a la porta de casa, perquè el món seria insofrible”, adverteix. En la seva opinió, el futur s'ha d'orientar cap a un model de mobilitat més sostenible, especialment en països amb característiques urbanes i ambientals fràgils.

Un altre aspecte crucial que destaca la catedràtica és la responsabilitat de les administracions locals en la planificació urbanística, especialment en zones propenses a inundacions. “Quan parlem de l'edificació en llocs on s'inunden... les construccions són responsabilitat dels plans urbanístics, per tant, hem de pensar que els actors implicats són tots: polítics i ciutadans”, recalca. Llasat proposa que, en certs casos, seria adequat traslladar algunes construccions vulnerables, especialment càmpings, com ja es va discutir després del temporal Glòria.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

En aquest sentit, destaca també la importància de conscienciar la ciutadania sobre com reaccionar en situacions d’alerta, i suggereix mesures pràctiques per minimitzar danys materials i riscos personals: “No tenir béns materials en primeres plantes, no utilitzar soterranis per a casals d'avis en zones inundables… s'han de donar nous usos a les zones inundables”, afegeix l'experta.

L'aeroport i altres infraestructures importants de Catalunya també es troben en zones de risc. Segons Llasat, és vital que qualsevol projecte d'ampliació o intervenció en aquestes instal·lacions contempli les necessitats d'evacuació d'aigua i la possibilitat de pluges intenses o inundacions. “Tot el que s'hauria de fer és evacuació d’aigua, i qualsevol altre plantejament d’extensió hauria de tenir en compte les zones inundables”.

Finalment, quan se li pregunta què recomanaria a un resident de València: “Si poden, sí, [que es mudin]. El problema és que molts estan en zona inundable”, conclou, suggerint que els ajuntaments han d'avaluar detingudament els riscos d'aquestes àrees i prendre decisions sobre possibles trasllats o reubicacions per minimitzar l'impacte de futurs desastres.