Educació reduirà l'optativitat al Batxillerat a partir del curs vinent

Barcelona

Nova rectificació d'Educació a propòsit dels canvis al currículum de batxillerat. Després de les pressions dels col·legis professionals de diferents àmbits científics i de professors agrupats en plataformes com la nova Ciències en lluita, la consellera d'Educació ha decidit que els canvis que s'han de fer en el currículum de batxillerat per adaptar-lo a la normativa estatal, es posposen fins al curs 2026-2027. I que per compensar la pèrdua horària que suposa fusionar matèries com ara física i química o biologia, geologia i ciències ambientals s'augmentaran les hores setmanals dedicades a les assignatures de modalitat i es reduiran les destinades a les optatives.

El canvi afectaria només les assignatures de primer de batxillerat. Ara mateix els alumnes d'aquest curs dediquen nou hores setmanals a les matèries de la modalitat: matemàtiques científiques, física o tecnologia si van per la branca científica o llatí, matemàtiques aplicades a les ciències socials, història o literatura si van per la branca social i humanística. I tenen altres 9 hores setmanals per fer matèries optatives com biomedicina, problemàtiques socials o psicologia. Amb la nova proposta que el departament va traslladar en un seguit de reunions fetes a la conselleria aquest dijous, aquestes hores en les quals els alumnes poden tastar altres disciplines són les que se sacrifiquen amb l'objectiu, diu el departament, que els alumnes del batxillerat de ciències i tecnologia "no perdin hores" en algunes de les matèries "ni qualitat en l'ensenyament".

La flexibilitat, flor d'un dia

Aquest canvi, amb què la consellera Niubó intenta aplacar la polèmica, suposarà enterrar, només tres cursos després de la seva introducció, l'aposta de l'anterior executiu per flexibilitzar aquesta etapa postobligatòria i permetre que cada alumne personalitzés una mica més el seu itinerari, en la línia que havien demanat col·lectius com Canviem el Batxillerat, un moviment iniciat per tres docents al que es van sumar famílies i alumnes.

El biòleg i exsubdirector d'ordenació curricular de la Generalitat Ramon Grau adverteix que el canvi suposa tornar a punt de partida i condicionar el batxillerat únicament a la selectivitat. "El batxillerat té dues funcions bàsiques: una és preparar els alumnes per arribar a la universitat, però l'altra és orientar-lo i ajudar-lo a decidir en què l'interessa especialitzar-se". Grau, adverteix que la proposta del departament suposa renunciar a aquesta segona funció del batxillerat i consagrar que no és una etapa educativa amb caràcter propi sinó només una preparació per a les proves d'accés a la Universitat.

Grau remarca que amb el currículum vigent i combinant hores obligatòries i optatives, els alumnes poden rebre una bona formació científica i lamenta que ningú escolti els alumnes. "Els professors, legítimament, defensen els seus interessos professionals, s'organitzen i fan pressió. Per això cada cop que es proposa canviar alguna cosa, hi ha tant de soroll".

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Optatives anuals per compensar la pèrdua d'hores.

Per tal d'incrementar de 3 a 4 hores setmanals la dedicació a cada matèria de modalitat -els alumnes n'han de fer 3, una obligatòria i dues a escollir segons el tipus de batxillerat que han triat, el departament preveu que els estudiants puguin fer una quarta matèria de modalitat en una franja horària que ara mateix es reserva per les optatives trimestrals que desapareixerien. I preveu crear dues noves matèries optatives anuals batejades com "contextos de Biologia, Geologia i Ciències Ambientals" i "contextos de Física i químic", ambdues amb quatre hores de dedicació setmanal, que servirien per recuperar les hores perdudes per la fusió d'aquestes matèries.

Antonio Gimeno, membre del Col·legi de Biòlegs de Catalunya, explicava que la idea és fer aquestes optatives molt atractives, per assegurar que la majoria dels alumnes les triïn. Altres col·lectius, però insisteixen que si el que es vol és garantir que els alumnes tinguin "una bona base", les assignatures fonamentals "no es poden arreglar" d'aquesta manera, segons Núria Ferrer, presidenta de la Societat Catalana de Física.

Niubó defensa el pas enrere en personalització

La conselleria destaca que amb la nova proposta d'enfortir la càrrega horària de les assignatures de modalitat també es reforcen la literatura catalana i castellana al batxillerat humanístic. Niubó ha dit que en etapes anteriors s'havia apostat per personalitzar més el batxillerat i donar més opcions a l'alumne, però ara es busca mantenir un mínim més elevat de matèries comunes. I remarca que serveix també per eliminar diferències entre centres perquè els més petits tenen una oferta reduïda d'optatives trimestrals.

Educació, directors, docents i societats científiques s'han emplaçat per seguir treballant els pròxims dos mesos en una proposta consensuada i que satisfaci totes les parts. Una proposta que després s'haurà de negociar també amb el Ministeri d'Educació.