Dani Solsona, una infància entre vaques, amor filial i tota una vida de futbol
‘El noi de Cornellà’ passa pel Llapis de Memòria per conèixer la seva faceta més personal i professional amb la música

Llapis de Memòria de Dani Solsona 04/02/2025
58:11
Compartir
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Dani Solsona, nascut a Cornellà, ha dedicat la seva vida al futbol, jugant durant 20 anys a diferents equips entre els quals trobem l'Espanyol, on va debutar, el València i la Selecció Espanyola. Dani Solsona connecta el Llapis de Memòria.
Sona 'Sixteen Tons' de José Guardiola, una cançó que li recorda als seus pares, els quals defineix com a grans treballadors, i que eren de l'Espanyol de tota la vida. Explica que amb 18 anys, tot i que jugava a primera divisió, ell seguia repartint la llet entre els veïns, quan la seva mare li manava, ell portava la llet.
Tot i viure a Cornellà, ell va anar a l'Escola Pia de Diputació, "m'agradava poc estudiar, treia les coses justetes". En aquesta època va fer unes proves d'accés, al camp del Martinenc, per crear l'infantil de l'Espanyol, "em va portar el meu pare i em van agafar de seguida, ni 3 minuts vaig durar". "Abans no hi havia ciutat esportiva, era impensable, per entrenar anàvem al camp".
Explica que des de petit sempre ha aparentat menys edat de la que té, i que la gent li preguntava si era el seu germà el que jugava a futbol, quan realment ell és fill únic.
Amb 'Dos gardenias' d'Antonio Machín va conèixer a la seva xicota, "jo havia estat a un concurs de Miss Catalunya com a jurat i va guanyar una noia, i quan vaig arribar a l'embalat, l'any següent, a Cornellà vaig dir: hòstia, aquesta noia em sona".
Solsona va debutar a un partit de Copa contra el Barça 20 minuts abans d'acabar el partit, "quan surto a escalfar, el meu pare em va dir: no surtis, que et faran mal aquests!", "el meu pare era molt crític, mai em deia que havia estat bé". Afirma que, en aquella època, no hi havia massa diferència entre l'Espanyol i el Barça, ja que moltes vegades guanyaven a l'equip blaugrana, "ara és impensable". "No hi havia la preparació física que hi ha ara".
Explica que el Barça es va interessar per ell, oferint una gran quantitat de diners, "no podia marxar si no em deixava l'Espanyol, i l'Espanyol es negava", finalment va marxar, però al València.
No podia faltar l'himne de la Comunitat Valenciana, la comunitat i l'equip que el van acollir durant moltes temporades, i on va acabar guanyant diversos títols, "teníem bon equip per competir a campionats no molt llargs, la regularitat a la lliga ens costava".
Allà va coincidir amb Kempes, "és el millor golejador amb què he coincidit, tenia una arrencada brutal, se li feia la porteria gran i a nosaltres d'hoquei". Solsona també va jugar a la selecció espanyola, "ara hauria encaixat millor que abans".
Amb 'Voyage, Voyage' ens traslladem a Bastia, a Còrsega, indret on també va jugar. Aquesta cançó li recorda aquells moments de discoteca amb els companys de l'equip. Allà va ser molt reconegut pels seguidors i la premsa francesa, "em van dir el rei de la vaselina perquè a un partit vaig fer dues vaselines".
Tot i que a Bastia va estar molt bé, juntament amb la seva dona i els fills, no ha tornat a Còrsega, "és una errada per part meva". Temps després el volien fitxar al Racing de París, ell no volia anar, però el seu entorn el va convèncer.
Una altra cançó que li recorda als seus pares és 'La Mama' de Charles Aznavour. "He tingut més relació amb la meva mare i sempre la trobo a faltar, només vivia pel seu fill, i sempre sento que no li he arribat a donar l'estima que necessitava". Narra com va dedicar 4 anys a cuidar la seva mare.
Sona el Vals de les flors de Tchaikovski, aquesta peça musical és la que va ballar al casament de la seva filla, explica que va estar dues setmanes assajant. Afirma que pràcticament va estar més nerviós en aquest moment que a finals de futbol que ha jugat.
Sobre la situació actual de l'Espanyol, "està complicat, hem de guanyar partits, però no ho estem fent", "el que voldríem tot és que es deixessin la pasta", "hem de ser optimistes però realistes". Afirma que no seria entrenador del club, "se m'ha passat l'arròs, però sí que podria estar com a assessor".
'Caruso' d'Andrea Bocelli és la cançó que el transporta al moment de la seva retirada del futbol professional per passar a ser director esportiu. Afirma que se sent orgullós d'haver participat en els fitxatges de Francisco, Roberto Fresnedoso i Lardín.
Conclou el Llapis de Memòria amb 'Te quiero' de José Luis Perales, artista amb qui comparteix aniversari.
La Playlist del Llapis de Memòria de Dani Solsona
- Sixteen Tons - José Guardiola
- Dos gardenias - Antonio Machín
- Voyage, Voyage - Desireless
- La Mama - Charles Aznavour
- Vals de les flors - Tchaikovski
- Carusso - Andrea Bocelli
- Te quiero - José Luis Perales
- Himne de la Comunitat Valenciana