Combatre la desinformació sobre el franquisme des de les aules: "No podem ser neutres"

En les últimes setmanes, una quarantena de professors d'institut de les comarques de Girona s'han format per combatre la desinformació sobre la dictadura franquista. Es tracta d'un seminari organitzat pel grup de treball exili, deportació i holocaust de l'Alt Empordà amb col·laboració de la Fundació Neus Català, que ha durat dues setmanes i on han rebut ponències, per exemple, de Borja de Riquer, especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX.

La comunitat educativa ha detectat que els joves cada vegada reben més informació parcial o "directament falsa" sobre aquest període històric i asseguren que aquest tipus de formació els "dona eines" per difondre aspectes importants relacionats amb la memòria històrica. "Els profes hem d'intervenir, ja no podem ser neutres" detalla en una conversa a l'Aquí Girona Carles Pellejero, un dels fundadors del grup de treball.

És una tendència que no només es fa palesa als instituts. Segons un estudi de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials el percentatge de nois joves que prefereixen una dictadura per davant de la democràcia és 20 punts superiors al d'altres franges d'edat. A més, un 16% dels menors de 25 anys afirma que preferiria viure sota un règim autoritari.

Anna Pibernat, membre del grup, apunta que les xarxes socials tenen un paper clau en aquesta situació. "Són una via d'entrada d'informació per tots costats, tant per a joves com per a grans, i és molt complicat de controlar", adverteix. "No hi ha una recepta única, cal treballar des de molts nivells".

Tot i que ara hi posen especial atenció a causa de l'auge de l'extrema dreta, aquest grup de treball existeix des de fa deu anys. A més de formar professors, organitzen activitats per a alumnes amb la idea d'explicar la història a partir de la vivacitat, més enllà dels llibres. Ho fan coordinadament tots els centres de l'Alt Empordà.

Per exemple, amb els alumnes de 4t visiten la platja d'Argelers per parlar de l'exili republicà i també fan una ruta per Figueres per parlar dels bombardejos que va patir la ciutat el febrer del 39. "Aquestes activitats fan que els nostres alumnes preguntin a casa seva, als seus avis, què va passar durant la guerra" explica Pibernat, "creiem que és molt important que sàpiguen què ha passat i més a casa, a les famílies".

Cada any, a més, amb els alumnes de primer de batxillerat visiten el camp de concentració de Mauthausen, per conèixer de primera mà la història de l'Alemanya nazi.

"Viure-ho en primera persona és més impactant"

Una de les alumnes que aquest any ha fet el viatge a Alemanya és Clàudia Bernat, alumna de batxillerat de l'Institut Monturiol. Assegura a Ràdio Girona que "aquests projectes permeten entendre la història d'una manera molt més impactant que llegint un llibre". Segons ella, la manca de coneixement històric i la influència de les xarxes socials expliquen en part l'augment de discursos conservadors entre els joves: "Es malinterpreten moltes coses i es crea confusió", afirma. Li molesta que es generalitzi sobre la joventut: "Hi ha joves que ens interessa la història i volem saber què va passar no fa ni cent anys a casa nostra".

Professors i alumnes coincideixen que abordar la Guerra Civil i el franquisme per primera vegada a 4t d'ESO és "massa tard". "Són fets relativament recents que condicionen molt l'activitat social i política actual", apunta Pellejero. En aquest sentit, la consellera d'Educació, Esther Niubó, ha expressat al programa Aquí Catalunya la preocupació del departament i la necessitat de treballar aquest tema "des de primària" per combatre el discurs d'extrema dreta.

Escolta la conversa sencera, amb els professors Carles Pellejero i Anna Pibernat, del Grup de Treball Exili, Deportació i Holocaust de l'Alt Empordà i una alumna, la Clàudia Bernat.