"El Girona rai amb el català s’ha acabat i ho hem d’acceptar"

Girona

Girona planta cara al retrocés de l’ús social del català. L’Ajuntament ha posat en marxa un pla integral que vol fer front a la davallada de la presència del català en espais com els comerços, els restaurants, els patis escolars i les xarxes socials. La regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme, admet que “el Girona Rai s’ha acabat” i que cal actuar davant la pèrdua de terreny que viu la llengua a la ciutat.

Segons dades de l’estudi Ofercat, el català ha reculat gairebé 20 punts com a llengua de salutació als establiments de Girona: del 83% l’any 2005 al 63% actual. “És preocupant que cada cop es digui més buenos días que bon dia, perquè és un símptoma de què està passant a la ciutat”, alerta Riquelme.

Davant d’aquest panorama, el consistori ha creat una campanya específica per sensibilitzar la ciutadania, activarà una bústia per recollir incidències lingüístiques i impulsarà uns premis per a joves influenciadors en català. També es preveu una revisió interna a l’administració, amb formació per al personal i l’adaptació de les clàusules lingüístiques dels contractes municipals. “No podem donar lliçons si no tenim la casa endreçada”, remarca la regidora.

El pla també vol implicar els col·lectius nouvinguts. Des de la regidoria s’han teixit aliances amb entitats com l’associació de colombians de Girona. “Molts tenen una sensibilitat especial perquè han viscut situacions similars amb les seves llengües indígenes. És una qüestió de respecte cultural mutu”, explica Riquelme.

Pel que fa a les empreses, el consistori insisteix en el compliment de la normativa lingüística, especialment en el cas de les franquícies. “N’hi ha que ho tenen claríssim, però d’altres van més despistades. La feina és fer-los veure que parlar català també pot ser clau per tenir èxit aquí”, diu la regidora. El consistori ha implantat un règim sancionador per a les empreses que incompleixin les clàusules lingüístiques.

L’Ajuntament també confia en poder mesurar els resultats del pla amb dades com les de l’Ofercat, que permeten comparar l’evolució de l’ús de la llengua en establiments comercials. Altres accions, com la campanya “Portem la llengua” o activitats lúdiques i educatives, tenen un impacte més difícil de quantificar. Tot i això, des del consistori es mostra confiança en el poder transformador de la sensibilització i la implicació col·lectiva.