Docents de ciències i llengües criden a boicotejar les proves PAU

Barcelona

Una "presa de pèl", una "pèrdua de temps" i un "insult a la intel·ligència". Amb aquesta contundència han definit els docents el procés de diàleg que la consellera Esther Niubó va anunciar en una entrevista a l'Aqui Catalunya poc abans de les vacances de Nadal, per tal de consensuar amb els docents, els experts i les societats científiques com s'havia de fer la fusió de les matèries de ciències que exigia, via requeriment formal, el Ministeri d'educació, sense comprometre la qualitat de l'ensenyament. Un diàleg que no ha aconseguit conciliar postures i que ha acabat amb la decisió d'Educació de fusionar les assignatures de ciències a primer, incrementar de 3 a 4 hores setmanals l'horari dedicat a les matèries de modalitat -que són diferents en funció de l'itinerari de batxillerat- i compensar les hores de docència que es perden en aquestes matèries que es fusionen amb la franja d'optatives.

El departament ha explicat en una reunió telemàtica a les diferents plataformes que s'ha mobilitzat en aquests mesos -els contraris a la fusió de les ciències, però també docents de català, castellà, filosofia i economia, que fa temps que demanen més temps per les seves matèries- que un cop escoltades totes les parts, han decidit prioritzar l'estabilitat d'un currículum que fa només dos anys que s'ha començat a aplicar, pensant sobretot en els alumnes i amb el vis-i-plau de la majoria de les direccions i de la inspecció educativa. Un argument que no ha agafat per sorpresa als docents, però que sí que els ha indignat.

"Aquesta decisió s’ha pres d’esquena al col·lectiu docent i sense cap mena de diàleg estructurat amb les plataformes i organitzacions que representem milers de professionals de l’ensenyament"- diu el comunicat conjunt que han fet les diferents plataformes agrupades sota el paraigua de Docents per la qualitat Educativa. "No hi ha hagut cap espai de negociació real, cap taula de treball conjunta ni cap voluntat d’escoltar les aportacions d’aquells que coneixen de primera mà la realitat de les aules". Al comunicat es parla també de "menyspreu institucional" a la veu dels professionals i d'una "oportunitat perduda per fer les coses bé".

Davant d'aquesta situació, els docents reclamen un "diàleg real" i avisen que "emprendran accions" per defensar un disseny curricular a l'ESO i el Batxillerat que respecti la veu i l'expertesa del professorat. Accions que en el cas dels professors de ciències i també els de llengua catalana i castellana impliquen demanar que cap docent s'ofereixi a corregir les proves PAU del mes de juny.

"Si no hi ha marxa enrere en tot aquest despropòsit, no es podrà garantir la correcció de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU)" diu un comunicat de la plataforma ciències en perill que fa una crida "al conjunt del professorat universitari, i especialment als responsables de les PAU, perquè s’adhereixin a aquesta mesura de pressió". També els docents de llengües van demanar el passat mes de gener que "cap docent de català i castellà participin en la correcció de les proves".

Ampliar

Cerrar

Els professors presentaran la seva alternativa

Els docents insisteixen que hi ha diferents alternatives que permetrien conciliar les peticions dels diferents col·lectius i lamenten que el departament "no ha presentat cap i tampoc ha volgut escoltar les nostres". Els docents diuen que ells si han fet feina, i han trobat diferents opcions que permetrien atendre bona part de les peticions plantejades "que no són incompatibles" asseguren. És incomprensible, diu Laia Cos, de la plataforma de docents de filosofia, que el departament no aprofiti "l'estudi que hem fet i les propostes de consens que tenim per articular els legítims interessos de totes les parts implicades i sobretot l'alumnat. Perquè creiem que si això perjudica algú específicament és l'alumnat. I de retruc, la societat en el futur."