Els fills de donants reivindiquen el seu dret a saber d'on venen: "És la meva informació"

Barcelona

Va ser només fa un any que la Violeta (41 anys) va descobrir que el seu pare no era el seu pare biològic. A ell li havien diagnosticat un càncer, que també havien tingut l'àvia i el tiet de la Violeta. Ella va proposar fer-se proves, pels antecedents, i va ser aleshores quan li va dir: "Tranquil·la", i li va explicar que en el moment de tenir-la ell no podia tenir fills i van recórrer a una donació. "Va ser un xoc per a mi", ha admès la Violeta. Per una banda, li havien tret de sobre el pes de poder patir càncer, però per l'altra li van sorgir "un munt de preocupacions", des d'on ve i quins eren els seus veritables antecedents mèdics. Avui, encara ho està processant.

La Maria, en canvi, ha sabut "des de sempre" que era filla de donant. La seva mare és mare sola i a casa sempre ho ha explicat: "No recordo cap moment de seure i parlar-ne, estava al relat del nostre nucli". Li sorgien, però, moltes preguntes perquè, tot i que li explicaven, el seu cervell de cinc i sis anys no acabava d'entendre què volia dir. Va ser en una classe de reproducció de primer d'ESO quan li van explicar que els espermatozoides venien del cos d'una persona i aquí va ser quan va fer la connexió: "Vaig entendre que venia d'una segona persona i a preguntar-me qui era". Ella ho té més que assumit, però està enfadada amb el sistema que l'ha portat fins aquí.

Es calcula que l'any 2022, a Espanya van néixer 16.500 nadons d'òvuls i esperma donats, segons la Societat Espanyola de Fertilitat. Aquell mateix any, un grup de persones com la Maria i la Violeta s'ajuntaven i fundaven l'Associació de filles i fills de donants, per visibilitzar-se i reclamar canvis en el model de reproducció assistida perquè sigui més ètic. Les vam escoltar al pòdcast de 'La Turra', amb l'Alba Riera i avui han vingut a El Balcó per fer aquesta reivindicació i reflexionar, juntament amb la biòloga experta en reproducció assistida, Laura Rabinad, sobre el futur de les donacions de gàmetes sense anonimat.

Què busquen?

Quan la Violeta va assabentar-se del seu veritable origen va ser xocant. Pensa que li haurien d'haver dit abans i això li genera una sensació de "traïció". La Maria, en canvi, està enfadada amb un sistema que considera que li vulnera els drets. És per això que totes dues s'han associat amb altres fills donoconcebuts per buscar els seus orígens. "Què busqueu?". Aquesta és la pregunta que estan fartes de sentir.

"Jo no li vaig preguntant a la gent per què volen saber qui són els seus germans", ha lamentat la Maria, "és la meva informació". Cada persona té les seves curiositats i necessitats, en el cas de la Maria, "voldria saber-ho tot". Els arxius que expliquen els seus orígens estan ara en una clínica i considera que "no és legítim" que una persona que no la coneix tingui més informació d'ella que ella mateixa: "Que em tornin el que és meu i després ja decidiré si cremo l'arxiu o l'obro". Ella també ha admès que aniria a conèixer el seu pare biològic i està activament buscant-lo.

La Violeta ho té més complicat perquè és anterior a la llei del 1988, que permet donar dades no identificatives als fills de donants, i per tant li està costant. De fet, als seus 20 anys va ser donant d'òvuls quan, en teoria, els fills i filles de donants de gàmetes no poden donar: "Va ser un error bastant garrafal".

La reproducció assistida a Espanya

Espanya és un "dels pocs països on encara és legal l'anonimat", ha assegurat la Maria. El que sí que tenen les persones nascudes i les famílies és a rebre "dades no identificatives", referents sobretot a historials mèdics. El que passa, ha explicat la Maria, és que depèn de la clínica donen més o menys informació: "N'hi ha algunes que diuen l'any de naixement o la nacionalitat, però altres no respecten la llei, parlen d'inundacions i incendis". A banda, tampoc totes registren els donants en al registre estatal: "No és obligatori, només ho fan un 70%". La qual cosa pot comportar problemes com el que s'ha descobert als Països Baixos.

En aquest sentit, la biòloga i psicòloga experta en reproducció assistida, Laura Rabinad, ha considerat que s'hauria de crear una agència estatal "que controli i reguli d'una manera més estricta" el tema de la donació de gàmetes. Sobre l'abolició de l'anonimat, Rabinad ha considerat que la por que s'acabin les donacions és una justificació de la indústria per estar en contra, però que realment "en tots els països d'Europa continua havent-hi reproducció assistida, sense problema". El que sí que canvia, però, és el perfil els donants.

A banda, Rabinad ha apuntat que el fet que aquests ja no siguin anònims, "no implica cap dret ni responsabilitat respecte a la persona donoconcebuda". Simplement, la clínica facilita la informació als fills —com el nom o el telèfon— a partir d'una certa edat, normalment entre 16 i 18 anys, i "després la persona pot no agafar el telèfon".

El que reclamen fills i filles de donants, han resumit és "consciència" i que la reproducció assistida sigui "ètica, responsable i conscient". El primer pas és una recollida de firmes per poder anar a parlar-ne al Congrés dels Diputats, amb l'objectiu de poder canviar la llei i que tothom qui ho desitgi pugui saber d'on ve.