Mara Torres: "Lluito contra el silenci causat per l’estigma del suïcidi"

Barcelona

La presentadora i directora de ‘El Faro’, Mara Torres, acaba de publicar el seu llibre més íntim, personal, dolorós i alhora ple de llum, ‘Recuérdame Bailando’, la novel·la sobre la mort de la seva germana Alicia, que el setembre del 2013, amb 33 anys, es va suïcidar.

En una conversa al programa 'Llapis de Memòria', la periodista de la Cadena SER, ha repassat a través de la banda sonora de la seva vida, la relació amb l’Aly (així és com l’anomenaven a casa), però també la seva trajectòria professional. Torres ha reconegut que mentre escrivia el llibre “mai va pensar que acabaria publicant i menys signant”.

El text consta de dues parts clarament diferenciades, una primera, en la que la periodista explica com va assabentar-se de la mort de la germana, com ho va afrontar la família i com van ser els dies posteriors.

La segona part, és arran d’un text que van trobar entre les pertinences de l’Alicia, un diari titulat ‘Frente al espejo’, i que, mirat amb perspectiva, els ha permès detectar alguns senyals que alertaven que alguna cosa no anava bé: "Quan vaig trobar el text de la meva germana, em vaig adonar que hi havia un munt de pistes que converteixen en explicable allò que mai vam arribar a entendre sobre el seu suïcidi."

Durant la conversa, que ha començat al ritme de ‘La revolución sexual’ de la Casa Azul -perquè a les tres germanes els encantava- ha explicat que tant ella com la seva família van tenir molt clar des del principi, que no amagarien el suïcidi: “lluito contra el silenci causat per l’estigma del suïcidi”.

La directora de 'El Faro' ha reconegut que s’ha preparat per a la promoció del llibre perquè en el fons, de la mort de l’Aly, n’ha parlat moltes vegades: “Les primeres entrevistes de la promoció del llibre van ser molt difícils perquè els periodistes que m’entrevistaven s’emocionaven, però també m’emociona molt que la gent em doni les gràcies per explicar-ho”, ha afirmat.

Durant una hora, Mara Torres també ha parlat de la seva infantesa, l'època d'estudiant i la seva carrera periodística. Ho ha fet a través de 8 cançons que han format part de la seva vida.

'La revolución sexual' de La Casa Azul. "Em recorda un període divertidíssim de la meva vida. Amb les meves amigues, per primera vegada vam trucar per votar una cançó d’Eurovisió... i va guanyar."

"Durant el temps que escrivia el llibre Recuérdame bailando, mai vaig pensar que l’anava a publicar i menys a signar-lo amb el meu nom."

"Quan vaig trobar el text de la meva germana, em vaig adonar que hi havia un munt de pistes que converteixen en explicable allò que mai vam arribar a entendre sobre el seu suïcidi."

"En els mesos posteriors et fas mil preguntes relacionades amb la culpa. Però realment no hi ha culpa; el que hi ha és manca d’informació."

"Escoltar altres persones que han passat pel mateix és molt esperançador. Avui sabem que la salut mental és igual d’important que la física, i això ens va bé com a societat."

"Les primeres entrevistes de la promoció del llibre van ser molt difícils perquè els periodistes que m’entrevistaven s’emocionaven, però també m’emociona molt que la gent em doni les gràcies per explicar-ho."

'Un velero llamado libertad' de Carlos Rivera i José Luis Perales. "En tots els trajectes en cotxe escoltàvem Los 20 éxitos de José Luis Perales, i jo pensava que hi havia pares molt més moderns que posaven Los Beatles als seus fills."

"Quan em pregunten quin desig demanaria, sempre dic: tornar a la infància. Érem molt feliços."

'Canto a la libertad' de Labordeta. "El meu pare és un home molt d’esquerres i sempre s’ha parlat molt de política a casa meva. Aquesta cançó representa la millor versió de la política per al meu pare: l’interès per la política local, l’interès per estar a prop del ciutadà, la naturalitat de dir les coses clares al Parlament."

"Jo a totes les manifestacions hi he anat amb el meu pare. A casa meva mai ningú s’ha aixecat de la taula per no estar d’acord amb alguna idea. Estic molt agraïda de l’ensenyament polític que ens han donat."

'Devuélveme a mi chica' de Hombres G. "Aquest grup va marcar la meva adolescència. Passàvem les tardes d’estiu menjant entrepans amb una única cinta d’aquest d'Hombre G de fons."

'Maldita dulzura' de Vetusta Morla. "Aquest grup em recorda a la meva germana Ali, perquè va ser ella qui me’l va ensenyar."

"El periodisme és només una part de la meva vida. La meva feina no és el meu hobby, és la meva feina. Distingeixo bé la meva vida professional de la personal. Però tot el que sé és gràcies al periodisme."

'Dulce introducción al caos' de Extremoduro. "Em transporta a La vida imaginaria, la publicació amb la qual vaig quedar finalista del Premi Planeta, ja que la cita d’obertura va ser amb aquesta cançó."

"Des que va morir la meva germana no havia tornat a escriure fins a Recuérdame bailando, perquè ella era la meva primera lectora, i amb aquest llibre és com si tornés a aquell procés en què jo escrivia i ella em llegia. És com si ella tornés a ser amb nosaltres."

'Aunque tú no lo sepas', de Quique González "Em transporta a Luis García Montero, que ha estat molt important perquè jo connectés amb la poesia. Ell em va concedir la primera entrevista que vaig fer per a la SER i em va obrir les portes a conèixer autors com Ángel González, un dels meus preferits. La poesia ha estat un refugi molt important a la meva vida."

"Tinc moltes ganes de trobar-me amb els lectors de Recuérdame bailando. Aquest llibre és un homenatge a la vida compartida, una porta d’esperança."

La Playlist del 'Llapis de Memòria' de Mara Torres

• La revolución sexual – La Casa Azul
• Un velero llamado libertad – Carlos Rivera y José Luis Perales
• Canto a la libertad – Labordeta
• Devuélveme a mi chica – Hombres G
• Maldita dulzura – Vetusta Morla
• Dulce introducción al caos – Extremoduro
• Aunque tú no lo sepas – Quique González