“Fan fora famílies per deixar els pisos buits”: què s’amaga darrere dels aldarulls a Mataró?

MATARÓ

Can Morros és l’epicentre del barri de Cerdanyola (Mataró). Cada tarda s’omple d’estols de joves, nens que juguen a pilota i homes que la fan petar en algun dels bancs que envolten la plaça. També és el punt de trobada del Sindicat d’Habitatge: cada dilluns, assemblea. La darrera reunió, enmig de les tensions amb la policia per l’operatiu contra un intent d’ocupació, va acabar amb alguns joves llançant ous i pedres contra els agents policials.

Potser per això, quan l’Abdul [nom fictici] explica els problemes del barri a mitja tarda, Can Morros és mig buit. “Els xavals estan enfadats perquè els bancs fan fora famílies de casa seva per deixar els pisos buits”, assegura en referència als aldarulls. Diu que les primeres nits qui protestava ho feia per fer arribar un “missatge” als polítics sobre els conflictes socials del barri, cap de tan actual com l'habitatge. Les darreres jornades d'aldarulls, però, el tipus de manifestant ha canviat: "Ara qui surt a jugar al gat i la rata amb la policia són nens. Els grans van pel seu compte", considera l'Abdul que creu que l'augment de policia que hi ha aquests dies al barri encara ha fet espurnejar més els conflictes, en comptes d'aturar-lo.

La tensió va començar el 9 d’abril després que els Mossos frenessin un intent d'ocupació al carrer València. Des d'aleshores, s’han cremat una trentena de contenidors arreu de la capital del Maresme així com tres cotxes. S’han detingut nou persones, cinc de les quals són menors d’edat. Que hi hagi tants adolescents implicats és una de les principals preocupacions, tant per l'Ajuntament com pel Govern. Des de Mataró, la consellera d'Interior, Núria Parlon, va apel·lar a trobar els mecanismes adients per "canalitzar la ràbia" del jovent. Parlon va donar la tensió per resolta, però aquesta nit, mentre el barri estava bolcat en la processó, alguns contenidors del llindar del barri han tornat a cremar.

El Sindicat d'Habitatge assegura que els desnonaments que hi ha hagut al barri els darrers mesos així com un augment de les identificacions racials discriminatòries expliquen la tensió viscuda les darreres setmanes. Aquest divendres la regidora de seguretat de l'Ajuntament de Mataró, Núria Moreno, ha criticat que, juntament amb grups d'extrema dreta, aprofitin els aldarulls pels seus interessos. "Cremar contenidors no és la millor manera de protestar: és una manera desorganitzada que crea conflictes, però això no vol dir que no s'hagi de protestar", hi respon la portaveu del sindicat, Pilar Sánchez, en conversa amb Ràdio Barcelona.

En Jordi [nom fictici], un altre jove del barri, també assenyala l'habitatge com a l'origen de les protestes. "Els darrers mesos hi ha hagut molts desnonaments, cada cop són més seguits i han afectat a amics nostres i familiars". Ho sap de primera mà. Ara fa dos anys ell i la seva família van ser desnonats de casa seva "Ho vaig passar molt malament, en aquell moment no treballava i va ser un mal tràngol. Com jo, hi ha molta gent que ho passa malament, però no s'explica". En Jordi, que treballa posant cartells de publicitat per tot Catalunya, assegura que fa uns mesos que se sent més pressió policial amb identificacions al carrer. "A mi em van detenir sense cap pretext, em van identificar i llestos", hi coincideix l'Abdul.

El barri de Cerdanyola és el més pobre de Mataró i un dels més pobres de Catalunya. Segons dades de l'Ajuntament, un de cada quatre habitants són immigrants, la densitat de població és alta, amb més joves que la mitjana i té una ràtio de pisos amb més de set habitants alta. L'activitat comercial del barri és alta, sobretot en carrers com Rosselló, farcits de negocis petits. Diversos veïns expliquen que el mercat de sotamà, així com de drogues, també hi té una presència notable. "Per això hi ha vida fins a les tres o les quatre de la matinada", raona en Martín, un argentí que fa vint anys que viu al barri.