Una casa lluny de casa

La Carme i el seu marit, en Voro, van venir de Xàbia, al País Valencià, amb un viatge de l’Imserso per visitar la Costa Brava. Estaven a Tossa de Mar quan en Voro es va començar a trobar malament. Diverses visites mèdiques van acabar portant-los fins a l’Hospital Josep Trueta de Girona, on li van diagnosticar una infecció al pericardi, la membrana que envolta el cor. El 30 de març va ingressar i l'endemà, ja el van operar d'urgència.

En aquell moment, la Carme es va trobar sola, a 600 quilòmetres de casa, sense cap xarxa de suport i allotjada provisionalment en un hotel. "L’angoixa era doble: la malaltia i no saber on dormir. A l'hotel em deien que no hi havia lloc per a cada dia, que havia de buscar una altra opció", explica. També va intentar llogar un pis, però no va trobar opcions.

Una finestra oberta

Va ser aleshores quan va conèixer la Fundació Jubert Figueres, que des del mes de gener gestiona en col·laboració amb l’Hospital Trueta i el Bisbat de Girona disposa d'un pis d’acollida per a familiars de pacients ingressats greus. Ho fa amb la col·laboració de l’Hospital Trueta, el Bisbat de Girona i dos grans donants: Marlex i IB2. Un espai a cinc minuts a peu de l’hospital, amb dues habitacions, cuina, menjador i terrassa. "Va ser com una finestra oberta. Un lloc on poder descansar, plorar o menjar tranquil·lament. Això no es paga amb diners", explica la Carme.

Gràcies a aquest recurs, ella i les seves dues filles van poder acompanyar en Voro, que va anar millorant. Va passar de la Unitat de Cures Intensives a planta, i un mes després d'arribar a les comarques de Girona, li van donar la notícia esperada: li donaven l'alta i podien tornar a casa. "Ara li toca repòs i seguiment mèdic" explica la Carme, "encara hauran de passar mesos perquè torni a ser el mateix".

El pis on es va allotjar la Carme és l’únic que el Trueta gestiona conjuntament amb la Fundació Jubert Figueres. Aquesta entitat, nascuda fa 20 anys a Barcelona, disposa actualment de 13 pisos a tot Catalunya. El de Girona va entrar en funcionament recentment i des del gener ja ha acollit tres famílies. Pot allotjar fins a dues unitats familiars alhora i es reserva per casos de malalties greus que impliquen un desplaçament llarg i absència de recursos.

Segons la Marta Soler, treballadora social de la Fundació, no es posen topalls econòmics: "No són famílies pobres, són persones vulnerables en un moment concret de la vida". Una idea que també comparteix Marlin Cruz, treballador social de l’Hospital Trueta: "La resposta és sempre immediata. Si cal avui, avui. El benestar de la família també forma part del procés mèdic".

Recurs limitat

Els responsables admeten que el recurs és limitat i sovint no poden atendre totes les demandes. Fan una crida a institucions, empreses i particulars per ampliar la xarxa d’allotjaments disponibles.

Per a la Carme, tot plegat ha estat un descobriment: "Al principi pensava que mai més tornaria a Girona. Però he canviat d'opinió. El tracta a escala humana ha sigut molt bo, trobar aquest pis ha sigut una benedicció i hem sabut veure les petites coses bones: visitar la ciutat, veure la processó, els xuixos", i afegeix: "Després de la recuperació haurem de fer un viatge els quatre, i gaudir de Girona, però tots sans", conclou.