Sergi López: "No estic en el millor moment de la carrera perquè ja fa anys que crec que tinc una flor al cul"

No creu que sigui l'home de moda, "és una moda tranquil·la, passa de pressa, d'aquí dos dies ja està", afirma divertit l'actor Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965). Ho diu perquè acaba de tornar de Cannes, on ha triomfat amb tot l'equip de 'Sirat', d'Oliver Laxe, que s'ha endut el premi del Jurat. Acaba de reestrenar el seu monòleg 'Non solum' al teatre Poliorama de Barcelona. "No estic en el millor moment perquè la meva carrera té molt a veure amb la meva vida, i la meva vida no depèn d'aquestes coses tan superficials". Sí que reconeix que està travessant un moment en què s'ha produït un èxit professional, per 'Sirat' i per 'Non solum', "però no m'atreveixo a valorar les meves coses en funció d'això". I afegeix que ja fa anys que creu que té "una flor al cul".

'Non solum' és una obra que fa anys durava aproximadament dues hores, ara els espectadors en veuen una versió d'hora i poc. L'han retallat, diu, perquè l'espectacle tenia una part de gag que López ja feia temps que tenia la sensació que podia funcionar sol, sense la resta del monòleg. "Feia temps que em rondava pel cap", i va ser arran dels del Tingladu de Vilanova que li van proposar de reprendre el projecte, que l'actor es va remirar el text i va decidir canviar-ne el contingut per precisament adaptar al que ell creia que podia funcionar sol. Ha acabat encertant, "l'espectacle està més bé de fet", reflexiona.

A tall d'anècdota, durant una de les darreres funcions va sonar un telèfon mòbil enmig del monòleg. Malauradament, no era la primera vegada. "Depèn d'en quin moment sona, pots fer coses diferents", per exemple en un dels casos, va simular que tenia una metralleta a la mà (com per carregar-se el mòbil que havia sonat). En canvi, si arriba a sonar en algun moment més dramàtic, potser no pot reaccionar.

Amb el que assegura estar "al·lucinat" és amb la pel·lícula de 'Sirat', d'Oliver Laxe. Va tenir molt clar des del minut 1 que volia sumar-se a aquest projecte. Explica que als passis on ha assistit, les sales sempre estan plenes. "Jo vaig veure la pel·lícula per primer cop amb el meu portàtil, a casa", i reconeix que no es va agradar "em sembla obscè veure't en un primer pla". Però quan la va veure a Cannes, a la projecció que es va fer al festival, va quedar completament abduït pel que estava passant. "Passa alguna cosa amb aquest film", reflexiona.

En aquesta conversa també ha compartit algunes curiositats del rodatge, com per exemple que les primeres muntanyes que apareixen a la pel·lícula, amb els altaveus en primer pla, en realitat és Terol, no el Marroc. Al Marroc hi van rodar pràcticament tota la pel·lícula, va ser "dur" explica, però una experiència única.

Sobre rodar també amb actors no professionals -els personatges de raveros ho són de veritat-, va permetre-li, diu, desmuntar alguns estigmes que encara perduren avui dia. "Jo en tenia alguns, sí" reconeix. Entendre el seu estil de vida també és un fet que s'emporta després d'haver treballat amb aquest equip.

Sergi López ara ha acabat de rodar una sèrie, 'Ravalejar', amb Pol López i Isaki Lacuesta. És la història d'un restaurant de tota la vida al carrer de la Cera, que va haver de tancar perquè un fons voltor els va acabar expulsant.