"Som hereus del passat, també des del punt de vista de drets i deures per al futur"

Gerardo Boto, director de l’Escola de Doctorat i professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, defensa que l’art del passat només adquireix ple sentit quan s’interpreta des del present.

En una entrevista al programa Aquí Girona de SER Catalunya, Gerardo Boto ha reflexionat sobre el paper que juga l’art històric en la societat actual. “Tot l’art del passat és també art del present, perquè té un sentit avui”, ha afirmat. Segons ell, les obres d’art han tingut al llarg del temps diferents vides i significats, però nosaltres som hereus d’aquest llegat i inevitablement el resignifiquem a través de les nostres pròpies claus culturals.

Aquesta idea travessa tota la seva tasca docent i investigadora a la Universitat de Girona i a l’Institut de Recerca de Patrimoni Cultural. “El nostre objectiu no és només transmetre informació, sinó formar amb esperit crític, amb una recerca actualitzada que acompanyi l’ensenyament”, ha destacat.

Dalí no s’entendria sense Girona

Boto també ha subratllat que Girona és un territori privilegiat per a l’estudi de l’art i el patrimoni: “La Catedral de Girona, per exemple, conserva el conjunt litúrgic medieval gòtic més complet d’Europa.” També ha recordat la rellevància de la ciutat com a context per entendre figures com Salvador Dalí: “Dalí no s’entendria sense Girona.”

Pel que fa a la gestió del patrimoni, ha reconegut que sovint els recursos són insuficients per cobrir totes les necessitats, però ha valorat positivament la implicació de les institucions gironines i el reconeixement al paper dels historiadors de l’art. “Quan es prenen decisions sobre patrimoni, els historiadors de l’art no haurien de faltar mai. El nostre coneixement és un retorn a la societat que ha finançat la nostra formació”, ha conclòs.

Sixena

Durant l’entrevista també s’ha referit al cas de Sixena com a exemple de com la manca de criteris tècnics pot condicionar el futur de les obres d’art. En canvi, ha reivindicat el model gironí com un exemple de col·laboració entre recerca, docència i responsabilitat pública.