Chicho: "Tendim a idealitzar massa quan es guanya i la línia entre l'èxit i el fracàs és molt fina"

GIRONA

Aquest dilluns hem compartit estudi amb un convidat molt especial: Narcís Pèlach, més conegut com a Xitxo, un dels tècnics gironins amb més projecció del moment. Després d’un any intens a Anglaterra, el balanç de l’experiència és tant sincer com enriquidor.

“Ha estat un any especial, però també difícil. He estat a tres equips diferents i he canviat tres cops de casa. Vaig començar al Norwich, on vaig estar molt bé durant un any i tres mesos. Tot es va torçar amb la destitució de David Wagner i l’arribada d’un nou tècnic danès, amb una metodologia diferent. Després, al Stoke, vaig tenir la meva oportunitat com a primer entrenador, però només vaig durar quatre mesos. I finalment, he acabat la temporada al costat de Graham Potter, al West Ham, gaudint d’una gran lliga”, explica Chicho.

L’aventura a Stoke, un club històric de la Championship anglesa, no va acabar com ell esperava, però assegura que repetiria l’experiència: “Tenia moltes ganes de tornar a ser primer entrenador. Portava quatre o cinc temporades com a assistent i em vaig llençar. El club és molt gran, amb molta història i pressió. No va anar bé, però l’experiència que tinc ara no la tenia abans. Estic convençut que em servirà per al futur”.

Sobre la pressió mediàtica i emocional, el tècnic reconeix la duresa del càrrec: “La pressió és molt gran. Els fans estrenyen, la premsa també. Quan portes vuit partits sense guanyar, és normal que t’afecti. Però vaig saber allunyar-me de tot plegat. No vivia a la ciutat, estava apartat, i em centrava en el que sé fer: entrenar. Fins i tot el dia de la destitució vaig sortir tal com vaig entrar. Això em fa sentir orgullós”.

I afegeix una reflexió molt clara sobre com es percep l’èxit al món del futbol:

“Quan guanyes, sembla que tot ho facis bé. Tendim a idealitzar quan es guanya. I quan perds, el mateix plantejament ja no val. Però moltes vegades el treball és el mateix. La línia és molt fina. Jo intento mantenir-me estable i no deixar-me portar pels resultats.”

Tot i que esportivament les coses no han anat com volia, el seu balanç personal és clarament positiu: “Si tots els mals moments han de ser així, benvinguts siguin. He après molt, he crescut com a entrenador i com a persona. I ara estic en un club com el West Ham, a la Premier, amb un tècnic top i envoltat de molt talent”.

I quan li preguntem per un possible retorn al Girona, club on va créixer com a entrenador i que ara competeix a l’elit del futbol estatal, Xitxo respon amb molta humilitat:

“La realitat avui és que estic molt lluny d’una banqueta com aquesta. Ara soc assistent de Graham Potter, del qual vull aprendre molt, i crec que em servirà moltíssim. Segurament és el millor entrenador britànic del moment. Vull gaudir d’aquesta experiència, aprendre, i ell també m’aconsella sobre com han de ser els meus passos en el futur. Potser sí, algun dia… potser no, veurem com va. Però el Girona ara és molt gran, i jo em sento molt petit. Il·lusió? Molta, evidentment.”

El tècnic gironí es mostra ambiciós i agraït: “Ara mateix estic més amunt del que mai hauria imaginat, però vull més. La gana i l’ambició continuen intactes. Sempre he estat un apassionat de què faig i ho continuaré sent, estigui on estigui”.