Santi Vila, Maria Giralt i Valentina Berr: l’Orgull segons tres generacions diferents
Gairebé 50 anys després de la primera manifestació LGBT a Barcelona, membres del col·lectiu expliquen les seves històries i la situació actual de les persones queer
Santi Vila, Maria Giralt i Valentina Berr: l’Orgull segons tres generacions diferents
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
El 28 de juny de 1977 prop de 5.000 persones van protagonitzar la primera manifestació LGBT a l’Estat espanyol. Una d’aquelles manifestants era Maria Giralt, activista i directora de Gayles.tv, que poc abans havia fundat el primer Col·lectiu de Lesbianes a Espanya. “Hi va haver repressió, però hi estàvem acostumades i la gent del carrer ens va donar suport”, ha recordat aquest matí des del Restaurant Núria, l'espai on es reunien de manera clandestina els pioners del moviment i des d'on s'ha emès un programa especial de l'Aquí Catalunya.
La manifestació va conquerir llibertats que han pogut gaudir les generacions següents, com la del Santi Vila, exconseller de la Generalitat. “Pels de la meva generació l'alliberador era venir a Barcelona”, ha explicat qui va ser titular de Cultura. Per tots dos descobrir la seva sexualitat també va suposar amagar-la. “Als 14 anys ens vam enamorar amb una companya de classe, i ho vivíem amb total clandestinitat”, ha relatat Giralt.
En el cas de Vila, la seva primera parella no va arribar fins la universitat: “Quan marxàvem junts, un pujava per davant del tren i l’altre per darrere”.
Els atacs contra el col·lectiu
Tot i que tant Vila com Giralt recorden rebre insults en moments puntuals, no els van afectar tant com a Valentina Berr, la tercera convidada. L’escriptora i divulgadora social va ser la segona jugadora de futbol trans a l’Estat espanyol i va haver de deixar l’esport a causa de l’assetjament trànsfob rebut a les xarxes.
Com a persona trans, Berr creu que es relaciona massa el seu col·lectiu amb la sexualitat: “El relat sobre els trans ha sigut molt tancat, ningú volia assemblar-se a l’estigma de treballadora sexual”. En l'entrevista, Berr ha defensat que és molt prematur assignar un gènere en néixer: “voler-te imposar un gènere que no és el teu fa que vulguis transitar”.
Giralt ha denunciat que l’extrema dreta “utilitza” les infàncies per anar contra el col·lectiu. “Crec que és la por a conviure amb persones que no reprodueixen els models convencionals”, ha comentat Vila. “Aquella gent tan implacable i intolerant amb els que no s'assemblen, al llarg de la vida tindran sorpreses”, ha anticipat. També ha recordat els insults homòfobs que va rebre durant el judici del Procés i quan es van publicar imatges seves a la platja: "és notícia que un polític estigui passejant amb altres nois?"
El col·lectiu i les institucions
“La majoria de les religions van en contra de la llibertat de les persones del col·lectiu”, assenyala Giralt. També pensa el mateix Berr, que no vol tenir res a veure amb el catolicisme: “No vull formar part d’una institució històricament violenta contra nosaltres”. En canvi, Vila és creient i considera que depèn de l’actitud de l’Església: “un ciutadà té tot el dret del món a ser feliç, i no som ningú per jutjar. Aquesta és l’actitud, quan l’església no la té perd fidels”.
Els artistes, referents dissidents
La cantant Samantha Hudson coincideix que “no podem abaixar la guàrdia” davant els atacs al col·lectiu. Per a ella, el seu procés va anar lligat a la soledat: “vaig sentir que tot i que no tinguessin raó era l’única persona que estava passant per allò”. L’artista també ha anunciat que actuarà a l’orgull de Barcelona, el dia 19 de juliol a l’escenari lluís companys.
