A quins jugadors ha deixat escapar el Barça els últims anys per qüestions econòmiques?

Barcelona

En els últims anys, cadascun amb els seus condicionants o matisos, el Barça ha hagut d'acceptar vendes esportives, malgrat que l'entrenador volia aquests jugadors a la plantilla. El club s'ha vist obligat a fer-ho per ajudar a fer una mica més d'espai al límit salarial i poder inscriure tots els jugadors.

Si mirem els cinc mercats d'estiu de Joan Laporta, en tots cinc ha perdut un o dos futbolistes que el cos tècnic no es volia desfer d'ells.

En el primer estiu de Laporta, temporada 21/22, moment en el qual el club era un desastre econòmic, van haver de deixar marxar a Leo Messi i Antoine Griezmann. Dues sortides que només s'entenen des del punt de vista de fair-play i de la massa salarial. El segon estiu, temporada 22/23, és el de les palanques. En aquesta ocasió es fitxa a Lewandowski, Christensen, Koundé, Kessié i Raphinha; però l'últim dia de mercat han de vendre's a Aubameyang a l'Aràbia Saudita. L'entrenador el volia, però era necessari per inscriure a Koundé.

En el tercer estiu, temporada 23/24, marxa Dembélé. Xavi, l'entrenador llavors, el volia, però ell va demanar sortir. Aquest mateix estiu, el Barça volia fitxar a Bernardo Silva i Zubimendi, però no hi ha fair-play i s'acaba utilitzant el que genera Dembélé i la venda de Kessié per inscriure a Oriol Romeu, Iñigo Martínez i Gündoğan.

El quart estiu, temporada 24/25, marxa Gündoğan. El Barça, altre cop té problemes de fair-play i ell ha de sortir, quan en aquells moments era un jugador titular de la plantilla. Aleshores, allibera 20 milions d'euros que serveixen per inscriure altres futbolistes.

Finalment, aquest estiu, el cinquè, Iñigo Martínez deixa el club amb una oferta de l'Aràbia Saudita. El club ho accepta perquè ha d'inscriure el porter que ha fitxat, Joan Garcia, i a Marcus Rashford. Tot plegat moviments que ha hagut de fer el Barça en l'àmbit de mercat per fer front a la situació econòmica del club i poder inscriure els jugadors.