La resignació de la família de la Clàudia: sense plaça a un centre d'educació especial

Barcelona

"És molt dur acceptar que els especialistes et diguin que la teva filla ja no pot seguir a l'escola ordinària" explica Gemma, mare d'una nena de sis anys diagnosticada amb autisme, trastorn de conducta i discapacitat intel·lectual. La seva família va haver de fer aquest exercici al final del curs passat, quan Educació els va comunicar que la Clàudia no podria seguir a l'escola on ha fet tota l'educació infantil i on estudia també la seva germana, perquè les seves necessitats superen els suports que aquest centre ordinari, que està dotat amb suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI), pot oferir-li. "Però un cop has fet el dol", subratlla la mare, el que resulta "vergonyós" és que el canvi a un centre d'educació especial no es faci per manca de places. "És com si a un pacient li diguessin que té una malaltia greu, però com que no hi ha diners, no li poden fer tractament".

Els pares de la Clàudia van demanar plaça als dos centres d'educació especial públics que hi ha a la seva zona, però com que no van obtenir plaça a cap dels dos, la seva filla ha començat primer de primària al mateix centre on ha estat els darrers anys. "La nostra filla està monopolitzant tots els recursos extra que té el centre, explica el seu pare, David, però, així i tot, pateix molt cada dia". Els pares d'aquesta menor expliquen que davant situacions que l'angoixen, la Clàudia reacciona autolesionant-se: es mossega a les mans i els braços, es colpeja a les cames o al cap. "Cada dia quan l'anem a buscar a escola surt plena de blaus".

"No pot ni sortir al pati"

La família de la Clàudia explica que ha presentat reclamació als serveis territorials, a inspecció i al síndic de greuges per tal que la seva filla pugui tenir l'atenció que realment necessita. Només tenen bones paraules pel personal del centre on està la seva filla, però remarquen que amb la seva bona voluntat no n'hi ha prou, "el problema és que no tenen ni l'expertesa ni els mitjans que la Clàudia necessita". Els pares expliquen que la nena "és molt sociable, li agrada estar amb altres nens" però en l'estat en què està ara no pot estar a l'aula amb els seus companys, la majoria dels dies no pot sortir al pati i tampoc pot dinar al menjador. Els àpats els fa a l'escola però en una aula a banda i acompanyada del personal vetllador.

Educació assegura que és conscient de la situació i diu que estan estudiant alternatives.

La xifra d'alumnes amb necessitats especials s'ha disparat en els darreres anys

Segons les estadístiques del departament d'educació el nombre d'alumnes amb diagnòstic per alguna discapacitat (NESE A) va en augment. Si el curs 2019/20 al sistema hi havia identificats 37.087 infants amb algun trastorn que afecta el seu aprenentatge, el curs 2023/24 la xifra havia pujat fins als 45.247 infants.

D'acord amb la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, que reconeix expressament el dret a l’educació inclusiva per garantir la universalitat i la no discriminació, la majoria d'aquests infants s'escolaritzen en centres ordinaris. Segons el darrer informe del síndic sobre la situació de l'escola inclusiva a Catalunya, el 82% dels alumnes amb necessitats educatives especials estan escolaritzats en centres ordinaris, un percentatge dos punts per sota de la mitjana estatal, que és del 84,3%. Però alhora, s'ha incrementat el volum d'alumnes atesos en els centres d'educació especial: de 7456 el curs 2019/20 a 8226 el curs 2023/24. De fet, segons que constata el síndic en el mateix informe, hi ha determinats serveis territorials, a on els centres d'educació especial tenen llista d'espera. El síndic ja ha advertit al departament, que ha de resoldre els dèficits i atendre totes les peticions de plaça en centres d'educació especial quan el criteri dels especialistes és que aquesta és la millor solució per als infants amb problemes greus de salut mental, de conducta o pluridiscapacitat.