"Carlos Belmonte es va allistar a la División Azul i va ser alcalde franquista, i alhora va ser l'arquitecte de l'estadi"

Barcelona

El Barça juga els quarts de final de la Copa del Rei en un estadi que incompleix la Llei de la Memòria Històrica del 2022 pel personatge històric de qui agafa el nom: és l'estadi Carlos Belmonte d'Albacete, anomenat així des de la seva construcció el 1960.

Per saber qui era aquesta figura, el catedràtic en història contemporània i coordinador del Seminari d'Estudis sobre el Franquisme i la Transició de la UCLM, Manuel Ortiz Heras, comença explicant que "és un personatge propi de l'època amb una biografia curiosa: el seu pare va ser un prestigiós oftalmòleg de la ciutat molt vinculat al bàndol republicà. Va formar part de l'elit que va proclamar la República a la ciutat el 14 d'abril de 1931."

No obstant, després del desenllaç de la Guerra Civil, Carlos Belmonte va seguir un camí ideològic diferent per tant d'acostar-se al règim: "al final de la guerra, en part per sobreviure i per fer-se amb el nou context es va allistar com a voluntari a la División Azul el 1941. D'aquesta manera va dissipar tots possibles dubtes sobre la seva adhesió al règim franquista i va fer carrera des de molt aviat dins del propi règim. L'any 1948 ja havia cursat els seus estudis d'arquitectura a Madrid i en paral·lel amb això va començar una carrera política que el va portar a ser alcalde l'octubre de 1956, i s'hi va estar fins el 1960."

No va ser l'últim canvi de jaqueta de Carlos Belmonte, ja que un cop va arribar la democràcia també va treballar per les institucions públiques, i fins i tot va tenir una neboda que va seguir el seu camí: "Va acabar la seva vida política, va seguir exercir com a arquitecte i va treballar pel Ministerio de la Vivienda fins al final de la dictadura i a l'època de la transició es va incorporar a la Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa com a arquitecte de la junta i va tenir una neboda que va ser la primera alcaldessa democràtica de la ciutat d'Albacete, Carmina Belmonte, primer amb el Partido Socialista Popular i després amb el PSOE".

Durant l'auge de la seva carrera política, a més, va ser l'arquitecte de l'estadi que avui porta el seu nom: "Ell presidia la comissió superior d'ordenació urbana d'Albacete des de 1950 i en aquella època ningú va veure que hi hagués cap col·lisió entre ser l'alcalde i ser l'arquitecte de l'estadi. Seria qüestió, cosa que jo no he fet, d'investigar els pagaments que es poguéssin haver fet per part del consistori a l'arquitecte, però no hi ha cap dubte que va cohabitar en aquesta doble militància."

No obstant, a dia d'avui a Albacete la seva figura ja és bastant desconeguda: "Si preguntes a la gent, la immensa majoria no saben qui era Carlos Belmonte. Com a arquitecte va fer diverses obres conegudes i amb molt impacte a la ciutat, la que més segurament el camp de futbol que encara porta el seu nom malgrat que s'han canviat els noms dels carrers i places en diferents ocasions, però el de l'estadi no. Molta gent no sap que va ser alcalde i hi ha un desconeixement bastant profund."

És cert que la seva convicció ideològica amb el règim mai va ser d'un gran fervor, més aviat "va ser un personatge típic de l'època que va nedar i guardar la roba, no era un franquista recalcitrant però va sobreviure així en aquella època i no és l'únic d'aquesta estirp de gent que no es caracteritzava pel seu delit polític però que es va sentir molt còmode en la dictadura."

Tot i així, en cap moment fins ara s'ha plantejat que el camp de l'Albacete deixi de dur el seu nom: "Mai s'ha qüestionat, jo de vegades he advertit que com a vestigi del franquisme encara existeix el nom de l'estadi però ningú hi ha reparat. De fet, s'amaga amb una mena d'eufemisme, perquè se'n diu el 'Belmonte'" com si fos un riu o una muntanya.

El catedràtic subratlla que "en aplicació de la llei del 2022 el nom s'hauria de canviar. Des del meu punt de vista no hi ha cap mena de dubtes, la interpretació llisa i plana és que aquest home va ser alcalde franquista, i per tant no hauria de donar nom a l'estadi més enllà de que fos arquitecte. Va ser l'alcalde i això el deslegitima." També admet que proposar canviar el nom "estic segur que generaria polèmica, perquè sembla que estiguis tocant la medul·la de tot això, però és una qüestió de pedagogia."

I malgrat que no és un perfil com el de Ramón de Carranza a Cadis, acusat de repressió i colpisme, la llei també hauria d'incloure retirar el seu nom a l'estadi: "Estem parlant d'un personatge una mica gris, perquè no va destacar com altres que sí que van fer una carrera fins i tot més llarga com a governadors, però té aquesta biografia amb el passat republicà del seu pare i maquillada amb una família integrada a la normalitat democràtica d'Albacete, però ell no i tinc molt clar que encara que només sigui per això ha de ser substituit."