La "caixa tonta" ja és centenària: 100 anys de la invenció de la televisió

Barcelona

Fa 100 anys que es va encendre el primer aparell de la televisió de la història. La fita és d'un enginyer escocès, John Logie Baird, que va fer la primera demostració d'una idea que ja feia 2.000 anys que voltava pel cap de la humanitat: transmetre imatges a llarga distància, el que coneixem ara com a televisió.

Tot i això, la idea de Baird no era nova, sinó que el precursor va ser un grec de nom Llucià de Samòsata, batejat per Carmaniu com"el besavi de la ciència-ficció actual.

Segons el presentador del Tren de la Història, la televisió va ser la primera demostració d'una tendència que es convertiria en el present de la humanitat: "Tot va molt de pressa". Carmaniu explica que en la història de la ciència existeix una relació entre un invent i quan aquesta innovació entra en la nostra societat i la incorporem en el nostre dia a dia.

En l'actualitat, aquest marge s'ha reduït. Quan es parla de tecnologies digitals, "un any s'inventa la intel·ligència artificial i al cap de 5-10 ja l'estem fent funcionar tot drap". Un dels primers casos d'aquest nou fenomen es dona amb la televisió.

De forma molt rudimentària, el primer que va començar a treballar en aquesta voluntat de transmetre imatges a llarga distància, va ser un altre enginyer, en aquest cas anglès que es deia Archibald Lowe. Dotze anys després que en Lowe ho comencés a pensar, el 1926, és quan Baird comença les primeres proves del seu prototip a casa seva. La fabricació i les eines emprades eren precàries, el primer model de televisió es va fabricar amb una capsa de sabates retallada amb unes tisores i connectada amb cables que trobava pel seu domicili. Tan rústic era el treball de Baird que "es diu que va rebre una descarrega de 1.000 volts mentre ho estava intentant".

La primera demostració de la creació de l'enginyer escocès va ser davant la Royal Academy de les Ciències de Londres, a qui va presentar un model final que consistia en un tub de vidre que enviava una imatge no del tot nítida i simple. A partir d'aquest punt, l'invent es va refinant a poc a poc, però, la televisió, com l'entenem actualment, en quin moment arriba?

Carmaniu comenta que els primers a veure el futur d'aquest aparell varen ser la BBC, els quals comencen a fer col·laboracions amb Baird a llarga distància, arribant fins i tot als Estats Units. Així, el 1934 neix la BBC en televisió.

No és fins al 1936 que es veu el potencial dels mitjans de comunicació social, sent un exemple el cas de Hitler, qui ja veu la televisió com un mecanisme per arribar a les masses retransmetent els Jocs Olímpics, posant aparells receptors a tots els espais públics de les ciutats alemanyes per promoure l'orgull nazi. Posteriorment, el 1939 es calcula que a Londres ja hi havia 20.000 receptors a televisió. És a dir, només 13 anys després de la seva invenció, 20.000 famílies ja comptaven amb televisió a casa, demostrant la seva implementació en la societat després de la seva invenció va ser fugaç.

En canvi, la cosa triga una mica més en el cas de Catalunya i Espanya. Per Carmaniu, aquest és un exemple de "fins a quin punt la Guerra Civil ho va esberlar tot, perquè també la televisió hauria pogut arribar molt abans". La Generalitat de Barcelona durant la Segona República en temps de Francesc Macià i de Lluís Companys l'any 1935, compren uns terrenys a Viladecans per tal d'instal·lar un emissor de televisió. D'aquesta manera, se cercava crear una televisió en català i des de Catalunya "per explicar qui som". Una idea que no es consolida fins als anys 83-84 amb TV3 seguint l'estel, de televisió espanyola, que comença als anys 50 com una eina del franquisme.

La comparativa que presenta Carmaniu deixa en una posició molt desfavorable a Espanya, sent que la televisió espanyola comença l'any 1956 i que per aquell moment solament hi havia 600 receptors al voltant de Madrid amb una cobertura de 60 quilòmetres. Mentrestant, l'any 1939 a Londres ja hi havia 20.000 receptors. Segons l'historiador, aquest és el resultat del control del règim franquista sobre la informació i la llibertat de premsa i l'accés a ambdós.