Tornar a tenir cara: "Després de quatre mesos, estic parlant, estic menjant, estic bevent”

Barcelona

“Estic avui aquí per donar les gràcies”, ha explicat la Carme, la dona que ha rebut el trasplantament de cara. Ella va patir una infecció d'un bacteri que li va fer perdre la part central del rostre: Part del nas, llavis, la llengua, això li va portar a una situació en què no podia parlar, menjar o respirar bé. “Ara la meva vida comença a ser una mica millor (...). Després de quatre mesos, estic parlant, estic menjant, estic bevent”, ha expressat. L'objectiu, però és poder tornar a somriure.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha fet el primer trasplantament de cara del món amb una donant que va morir per eutanàsia. Aquesta circumstància ha permès a l'equip mèdic guanyar temps per preparar una operació de gran complexitat. Amb xifres, la cirurgia va durar 24 hores i hi van participar un centenar de professionals.

La donació de cara

Fins ara s'han fet 54 trasplantaments facials a tot el món. D'aquests, Vall d'Hebron n'ha practicat sis. El doctor Alberto Sandiumenge, coordinador de programes de Donació i Trasplantaments de l'Hospital Vall d'Hebron, ha explicat l'orgull que sent de l'equip de cirurgia plàstica d'aquest hospital per haver pogut realitzar una nova intervenció d'èxit com aquesta tan complicada: "La cara és un teixit compost per diversos músculs, nervis i vasos, s'han de fer guies mil·limètriques perquè tot coincideixi, connecti i funcioni". En aquest sentit, el doctor Sandiumenge ha assenyalat que el trasplantament de cara va molt més enllà "no és només que hi hagi la cara, sinó que permeti somriure, menjar i moure's".

El doctor també ha lamentat que, a banda de les dificultats de l'operació, també costa molt poder fer aquest tipus de trasplantaments perquè la donació de cara "és excepcional". Costa molt que les persones es facin donants de cara o que els familiars ho acceptin després de la mort: "A la cara resideix la nostra identitat". El que sí que ha destacat el doctor és que una vegada feta la intervenció, la cara del receptor no queda com la del donant i, a més, els equips mèdics sempre s'encarreguen que el cos torni a la família tal com ha arribat, en aquest cas, amb una reproducció exacta de la cara de la donant: "Després de les donacions no abandonem, part de la nostra responsabilitat és vetllar per la dignitat de la reconstrucció del cos".