Quina probabilitat hi ha que un forat negre s'empassi la Terra?

Barcelona

Aquest dimarts al CosmoCaixa de Barcelona, el Grup Prisa ha organitzat una trobada WIP (World in Progress, l'acte anual de reflexió i geopolítica de PRISA) entre l'astrofísic Garik Israelian i un grup d'empresaris i científics, sobretot de l'àmbit de l'aeronàutica. Garik Israelian és investigador de l'Institut d’Astrofísica de Canàries i una eminència en l'estudi d'estrelles a partir de la seva llum, fundador també del Festival Starmus, un esdeveniment que reuneix científics, premis Nobel, astronautes i artistes com Brian May, Peter Gabriel o Hans Zimmer.

Se'l coneix per haver demostrat que una supernova (una explosió d'una estrella) pot originar un forat negre, una fita en l'astrofísica moderna. "Les supernoves són les últimes fases de vida de les estrelles massives, i quan exploten, la teoria no sap si després el nucli es queda com a forat negre o com a estrella de neutrons, que té menys massa que el primer". La diferència és que l'estrella pot emetre radiació, però el forat negre no emet res.

Després d'explosions de moltes supernoves, fins ara els científics havien trobat estrelles de neutrons, però mai que una supernova pogués desembocar en un forat negre. El treball d'Israelian ha consistit a trobar precisament aquesta evidència, i ha estat possible gràcies al fet que tenien constància d'un forat negre "perquè sabíem que hi havia una estrella girant al seu voltant". Després de nombrosos estudis, s'ha pogut constatar que d'una supernova en va acabar sortint aquest forat negre.

Des que el Sol existeix, s'han produït milions d'explosions a la nostra galàxia. "Sabem que entre les estrelles, estimem que hi ha 100 milions de forats negres a la nostra galàxia", exposa el científic. El que passa és que no es poden detectar perquè no emeten radiació i no tenen estrelles al voltant. "Costa identificar forats negres perquè tenen una gravetat tan forta que ni tan sols la seva pròpia llum pot escapar-se", resumeix. I com que són molt petits, amb un radi de màxim 10 km, estan perduts en espais interestel·lars. "No tenim evidències que hi són a menys que tinguin objectes al seu voltant i puguem observar que els absorbeixen".

De què serveixen descobriments com els de Garik Israelian? "Per saber si hi ha una probabilitat que un dels petits forats negres pugui empassar-se la Terra i el Sol", diu. Un asteroide es detecta; un forat negre, no: això és per les seves dimensions. I encara és aviat per predir i detectar-los amb temps.

Preguntat per la desinformació i les notícies falses que circulen per xarxes, l'astrofísic es mostra preocupat: "Costa molt desmentir informacions que surten de perfils amb milers de seguidors". "No tenim tantes eines per anar contra aquesta desinformació que afecta el canvi climàtic, la salut... Les institucions crec que haurien de tenir centres de comunicació molt més forts, perquè ells mateixos preparin vídeos de TikTok per competir i guanyar aquesta guerra". I afegeix: "Cap premi Nobel pot competir contra futbolistes o estrelles de Hollywood que desinformen".