Sergi López i Octavi Pujades juguen amb Agatha Christie: "No és un audiollibre, és una ficció sonora"
Els dos actors posen veu a noves ficcions sonores de la reina del crim i reivindiquen el poder d’imaginar “una pel·lícula amb els ulls tancats”

Sergi López i Octavi Pujades juguen amb Agatha Christie: "No és un audiollibre, és una ficció sonora"
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Només la Bíblia i Shakespeare han venut més llibres que ella. Agatha Christie continua atrapant generacions amb els seus enigmes, les seves trampes i aquella habilitat, un punt maliciosa, per despistar el lector. “És una tramposa”, admetien entre riures a l’estudi. “Intentes resoldre el misteri a mitja lectura, però te la cola.”
La culpable que Sergi López i Octavi Pujades passessin pel programa és, precisament, ella. Fa uns mesos tots dos van posar la veu a la primera novel·la protagonitzada pel detectiu Hercules Poirot, 'El Misterioso Caso de Styles', dirigits per Jose Corbacho, en un format que ells prefereixen anomenar clarament ficció sonora: “Per nosaltres no és un audiollibre, és una ficció sonora. Cal dir-ho clar. Aquí hi ha efectes, música… és com una radionovel·la”, puntualitza López.
El proper 23 de març, es publica a la plataforma Audible, 'El misterio de la guía de ferrocarriles' una altre novel·la de Poirot, però aquest cop, amb un asssassí en sèrie.
Com mirar una pel·lícula amb els ulls tancats
La frontera entre llegir i interpretar és fina. Posar veu a un personatge no és exactament actuar davant d’una càmera, però tampoc és simple narració. “La veu té aquest poder curiós: tanques els ulls i t’ho imagines tot”, explica López. Pujades ho sintetitza amb una imatge clara: “És com mirar una pel·lícula amb els ulls tancats.”
La producció, amb més de trenta actors, efectes i ambientacions sonores, converteix el relat en una experiència immersiva. “Sents el tren que apareix per l’esquerra, les passes d’algú que s’apropa…”, diu López. No és doblatge, on cal encaixar-se en una imatge ja existent. Aquí, el relat es construeix des de zero, però amb una norma clara: “Ens hem de cenyir al text. Fidelitat total a l’obra”, recorda Pujades.
El repte de la veu amb accent
Un dels reptes evidents és la veu del detectiu belga i el seu accent. Sergi López, format teatralment a París, admet que el francès forma part de la seva vida. “Quan parlo francès tinc accent, encara no ho puc evitar”, diu. En aquest cas, però, es tractava de fer el camí invers: “És un accent de qui parla castellà amb accent francès. I això, al llarg de la meva vida, m’he trobat molta gent que parla així. Em resulta familiar.”
El seu Poirot es construeix des d’aquesta naturalitat, lluny de la caricatura. Al seu costat, el capità Hastings, el qual interpreta Pujades funciona com a contrapunt. “El meu paper és com l’alter ego del detectiu. Bastant més limitadet”, diu amb ironia, conscient que el duo és una de les claus de l’èxit de Christie.
En aquesta nova entrega, Octavi Pujades no només interpreta, sinó que dirigeix. “Qui m’ho havia de dir que acabaria dirigint-lo”, comenta entre somriures. Però assegura que el procés ha estat fluid: “És molt fàcil treballar amb ell.”
López, acostumat a treballar amb directors com Albert Serra o Guillermo del Toro, s’hi ha deixat fer amb naturalitat. Per ell, el repte no era tant tècnic com sensorial, es tractava d'entrar en el ritme del misteri, en els silencis i en la tensió que Agatha Christie domina amb mestria.
La fase més Christie d’Octavi Pujades
Pujades viu immers en l’univers Christie. Acaba d’estrenar temporada de La ratonera, l’obra amb més representacions ininterrompudes de la història del teatre al West End londinenc. “No se’n pot fer pel·lícula fins que deixi d’estar en cartell. I com que no ha parat mai…”, recorda.
No és la seva primera experiència amb grans clàssics en format sonor. Ha posat veu a La guerra dels mons, Dràcula o Frankenstein. Sergi López, en canvi, confessa que no és consumidor habitual d’audiollibres. “La feinada que tinc és llegint guions”, bromeja. Ell és més lector tradicional.
Però si alguna cosa comparteixen és la fascinació pel misteri ben construït. Agatha Christie continua funcionant perquè sap jugar amb el lector; Dona pistes falses, crea sospites i, quan sembla que tot pot encaixar, ho desmunta. Pels actors, és tot un honor poder contribuir-hi amb la veu.




