"100 anys d'Espanya", la llibertat i una competència que va acabar en amistat: les reflexions més personals sobre la ràdio d'Iñaki Gabilondo i Luis del Olmo

Barcelona

Ràdio Barcelona ha fet cent anys i ha reunit tots els seus històrics periodistes per fer una gala homenatge en què s'han recordat alguns dels moments més especials que els ha regalat la ràdio. La cita va ser conduïda pel presentador i humorista Andreu Buenafuente, que precisament va explicar una anècdota personal per recordar com va viure un dels episodis més durs de la democràcia a Espanya. "El 1981 estàvem a casa nostra a Reus, era 23F, puja una veïna azorada i diu 'ai, el que ha passat, diuen que han entrat al Congrés dels Diputats i han matat tothom'. Per sort, vam posar la ràdio i se'ns va aclarir tot. Era molt xungo, però ningú havia mort", diu Buenafuente abans d'anunciar al periodista que "tots estimem" i que va donar llum a un assumpte tan complex: Iñaki Gabilondo.

El periodista, històric de la Cadena SER, va pujar a l'escenari per compartir taula amb Buenafuente. "Veig que et brillen els ulls, és com que segueixes enamorat de la ràdio", li diu l'humorista. Gabilondo li recorda que es va enamorar de petit d'aquest mitjà. "Jo vaig conèixer la tele quan era a la universitat. En aquella Espanya fosca de la postguerra, ho he dit moltes vegades, la ràdio era una mena de finestra cap a l'esperança, la il·lusió", postil·la el periodista.

Gabilondo ha volgut ressaltar la importància que té per a ell aquest mitjà, cosa que ha significat en la seva vida i, al seu parer, en la de tots com a societat. "El centenari d´una ràdio no és el centenari d´una ràdio ni d´una empresa nacional, és el centenari d´una relació. És la relació d´un mitjà de comunicació i una societat. Per tant, repassar 100 anys de la ràdio és repassar 100 anys d'Espanya. És la relació de nosaltres amb una societat. La gent es fica al llit amb nosaltres, se'n va al bany amb nosaltres, se'n va a la cuina amb nosaltres, se'n va al cotxe amb nosaltres, tenim una relació", reflexiona. Cosa que considera que s'ha de tractar amb certa "solemnitat".

"No ho puc recordar sense emoció"

Per a ell, l'altra qüestió que li sembla molt lligada a aquest mitjà és la de l'arribada de la llibertat, cosa que explica explicant un fet històric molt concret. "Jo no he viscut mai una sensació personal més emocionada que la del dia 3 d'octubre del 1977, quan aquell dia va acabar l'obligació de connectar amb Ràdio Nacional d'Espanya, que cada dia a les 14.30 de la tarda ia les 22 :00 de la nit donava l'única informació possible que totes les ràdios vam connectar i que aquell dia 3 d'octubre del 1977 es va alliberar i nosaltres, els únics, ens vam llençar sobre aquella oportunitat i vam fer el primer programa", afegeix. Per aquell moment ja es feia Hora 25 i Luis del Olmo feia De costa a costa. Però no hi havia un programa informatiu com a tal. Tot i això, aquell dia Gabilondo ho va fer possible. "No ho puc recordar sense emoció", sosté.

A taula s'uneix un altre dels grans periodistes de ràdio d'aquest país, Luis del Olmo. "Amb el que m'ha donat la ràdio. Mil vegades que naixés, mil vegades intentaria buscar un micròfon", diu tremendament emocionat. El comunicador comença relatant els seus inicis en aquest mitjà i la relació amb la SER. Quan era estudiant, el van trucar perquè treballés a Ràdio Astúries i Oviedo, explica. No s'ho va pensar gaire i ho va acceptar. "He estat allà els cinc anys més feliços de la meva joventut", postil·la. Després narra com va passar per diferents mitjans i als reptes que es va enfrontar, com el seu trasllat de la seva terra natal a Lleó i després a Barcelona, quan encara era molt jove i estava començant.

Tots dos també han reflexionat sobre la competència que tenien en aquests primers anys de ràdio. De l'Olmo a la COPE, Gabilondo a la SER. Aquest darrer explica com es vivia aquesta rivalitat. "Nosaltres vivim una competència molt, molt dura durant moltíssim temps. Ell va anar davant, després jo li vaig passar, però jo crec que ens vam mantenir sempre en una posició de gran relació de respecte. I, al final, passat el temps, vam començar a tenir relació i ens vam fer ja molt seriosament amics, perquè ens vam descobrir tots dos com compartint una batalla en què ens respectem molt i finalment vam decidir oferir-lo com qui fa una petita ofrena. Aquí va un petit regal a les següents generacions: es pot compartir i amb molta, molta, molta duresa i mantenir una relació no només correcta, sinó fins i tot d?amistat", assegura el comunicador. "Jo presumeixo de poques coses, però una és que sóc amic d'aquest cavaller. Iñaki és la ràdio, és la personalitat, és el saber fer, és el saber compartir. Si tens amistat amb Iñaki, ja has complert a la teva vida", afegeix Del Olmo.

Gabilondo també ha volgut reconèixer que Del Olmo amb el seu programa De costa a costa va ser la persona que va obrir camí a la resta, “l'abanderat”. "Aquest senyor és el cap de la tribu i nosaltres tots en som els seguidors i, per tant, ens hem acabat fent amics a partir d'una relació de respecte que, ja dic, en el fons ens enorgulleix a hores d'ara", conclou .